Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Santa Marina
Santuari
Caseria
Santuari i caseria del municipi de Pratdip (Baix Camp), al vessant septentrional de la serra de Santa Marina (533 m alt.), contrafort sud-oriental de la mola de Remullà, termenal amb el municipi de Vandellòs.
el Roser
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Roser) del municipi de Reus (Baix Camp), a l’extrem nord-est de la ciutat, situat damunt la carretera de Montblanc, molt pròxim a la ciutat.
Inicialment fou una capella de Sant Roc, construïda el 1523, per a recloure els empestats La façana central és del 1753
Puigcerver

Aspecte dels edificis que envolten el santuari de Puigcerver, Alforja (Baix Camp)
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de Puigcerver
, del municipi d’Alforja (Baix Camp), a 786 m alt., al vessant oriental del puig Cerver (831 m alt.), al límit amb el terme de Riudecols.
Misericòrdia

El santuari de la Misericòrdia, bastit a la fi del segle XVI, centre de devoció popular (Baix Camp)
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari de Reus (Baix Camp), al final del passeig de Misericòrdia, a 1 km de la ciutat.
Hom en començà la construcció el 1592, arran d’una pretesa aparició de la Mare de Déu a la jove pastora Isabel Besora Acabat el 1601, en 1652-83 fou engrandit El cambril és del 1771 destruït el 1936 i refet el 1954
cova de les Encantades
Santuari
Santuari ibèric del terme municipal de Cabrera de Mar (Maresme).
És situat en una zona de difícil accés del Montcabrer Té una doble entrada, davant de la qual s’ha documentat un gran nombre d’ofrenes uns 50 000 fragments ceràmics, consistents essencialment en vaixella de diferents tipus, àmfores, amforetes votives en miniatura, envasos de perfum, rèpliques en ceràmica de banyes de bòvid, caps de Demèter de terracota i algunes monedes Fou freqüentat des del s IV aC fins al canvi d’era, amb una especial intensitat en el període comprès entre el 125 aC i el 50 aC
Sant Simó

Capella de Sant Simó a Mataró (Maresme)
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari del municipi de Mataró (Maresme), a la costa, a llevant de la ciutat, a l’esquerra de la riera de Sant Simó
(o riera de Valldeix
); construït al segle XVI, ha estat erigit modernament en parròquia.
El 1936 desaparegueren els notables exvots que posseïa, molts d’ells de mariners de la costa de Llevant fou restaurada el 1951 Al seu voltant s’estén el pla de Sant Simó , edificat per la part de ponent Procedeix dels exvots d’aquest santuari la famosa Coca de Mataró
Sant Ponç
Santuari
Santuari d’origen romànic, del municipi de Tordera (Maresme), a l’W de la vila, al cim d’un contrafort de la serra de Rocarossa.
El portal, de l’any 1685, és precedit d’un gran porxo
el Viver
Santuari
Santuari de la Mare de Déu del Viver, del municipi d’Argentona (Maresme), al sud de la vila, a la dreta de la riera d’Argentona.
l’Erola
Santuari
Santuari del municipi de Tordera (Maresme), dins el massís de Montnegre, prop d’Hortsavinyà.
Edificat al segle XVIII, la imatge primitiva fou destruïda el 1936
el Corredor

Aspecte del santuari del Corredor
© Alberto González Rovira
Santuari
Santuari (Mare de Déu del Socors) al cim de la serra del Corredor, a 632 m alt., dins el municipi de Dosrius (Maresme).
Al començament del segle XVI hi fou construïda una petita església, ampliada aviat, i reconstruïda en 1576-83 L’actual edifici, consagrat el 1583, és d’estil gòtic tardà, bastit en granit el campanar és de planta quadrada, i la nau, de creu llatina L’altar major és renaixentista, amb un retaule plateresc S’hi venera la imatge de la Mare de Déu del Socors segons tradició, fou trobada Al costat hi ha una pagesia o hostaleria que hom ha suposat que havia estat una casa dels templers Depèn de la parròquia de Sant Andreu del Far És un centre de devoció comarcana i té una gran tradició l’aplec del…