Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Sant Vicent
Santuari
Caseria
Hostal
Santuari, caseria i hostal del municipi de Borriol (Plana Alta), al NE de la vila, a la dreta del riu Sec de Borriol, vora la carretera de Castelló de la Plana a Sant Mateu del Maestrat.
S'hi conserva un milliari romà Darrere l’església hi ha la pedra on la tradició diu que predicà Vicent Ferrer, amb una inscripció
Sant Jaume de Fadrell
Santuari
Santuari del municipi de Castelló de la Plana (Plana Alta), al S de la ciutat, antiga església de la partida de Fadrell
.
santuari de les Santes
Santuari
Santuari del municipi de Cabanes de l’Arc (Plana Alta), on es venera la Mare de Déu del Bonsuccés, patrona de la vila, que s’alça al vessant septentrional de la serra de les Santes o de Miravet (contrafort septentrional de la serralada del desert de les Palmes).
cova de les Encantades
Santuari
Santuari ibèric del terme municipal de Cabrera de Mar (Maresme).
És situat en una zona de difícil accés del Montcabrer Té una doble entrada, davant de la qual s’ha documentat un gran nombre d’ofrenes uns 50 000 fragments ceràmics, consistents essencialment en vaixella de diferents tipus, àmfores, amforetes votives en miniatura, envasos de perfum, rèpliques en ceràmica de banyes de bòvid, caps de Demèter de terracota i algunes monedes Fou freqüentat des del s IV aC fins al canvi d’era, amb una especial intensitat en el període comprès entre el 125 aC i el 50 aC
Sant Simó
Capella de Sant Simó a Mataró (Maresme)
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari del municipi de Mataró (Maresme), a la costa, a llevant de la ciutat, a l’esquerra de la riera de Sant Simó
(o riera de Valldeix
); construït al segle XVI, ha estat erigit modernament en parròquia.
El 1936 desaparegueren els notables exvots que posseïa, molts d’ells de mariners de la costa de Llevant fou restaurada el 1951 Al seu voltant s’estén el pla de Sant Simó , edificat per la part de ponent Procedeix dels exvots d’aquest santuari la famosa Coca de Mataró
Sant Ponç
Santuari
Santuari d’origen romànic, del municipi de Tordera (Maresme), a l’W de la vila, al cim d’un contrafort de la serra de Rocarossa.
El portal, de l’any 1685, és precedit d’un gran porxo
el Viver
Santuari
Santuari de la Mare de Déu del Viver, del municipi d’Argentona (Maresme), al sud de la vila, a la dreta de la riera d’Argentona.
l’Adjutori
Santuari
Santuari del municipi de Bell-lloc del Pla (Plana Alta), dedicat a sant Abdó i sant Senén.
La Mare de Déu de l’Adjutori és una talla de fusta del s XV
l’Erola
Santuari
Santuari del municipi de Tordera (Maresme), dins el massís de Montnegre, prop d’Hortsavinyà.
Edificat al segle XVIII, la imatge primitiva fou destruïda el 1936
el Corredor
Aspecte del santuari del Corredor
© Alberto González Rovira
Santuari
Santuari (Mare de Déu del Socors) al cim de la serra del Corredor, a 632 m alt., dins el municipi de Dosrius (Maresme).
Al començament del segle XVI hi fou construïda una petita església, ampliada aviat, i reconstruïda en 1576-83 L’actual edifici, consagrat el 1583, és d’estil gòtic tardà, bastit en granit el campanar és de planta quadrada, i la nau, de creu llatina L’altar major és renaixentista, amb un retaule plateresc S’hi venera la imatge de la Mare de Déu del Socors segons tradició, fou trobada Al costat hi ha una pagesia o hostaleria que hom ha suposat que havia estat una casa dels templers Depèn de la parròquia de Sant Andreu del Far És un centre de devoció comarcana i té una gran tradició l’aplec del…