Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Sant Jaume de Fadrell
Santuari
Santuari del municipi de Castelló de la Plana (Plana Alta), al S de la ciutat, antiga església de la partida de Fadrell
.
santuari de les Santes
Santuari
Santuari del municipi de Cabanes de l’Arc (Plana Alta), on es venera la Mare de Déu del Bonsuccés, patrona de la vila, que s’alça al vessant septentrional de la serra de les Santes o de Miravet (contrafort septentrional de la serralada del desert de les Palmes).
el Remei
Aspecte exterior del santuari del Remei
© Alberto González Rovira
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Remei) del municipi d’Arenys de Munt (Maresme), al NW de la vila, dalt d’un turó.
Fou bastit al segle XV i ha estat molt venerat per la gent de mar tenia un gran nombre de naus en miniatura com a exvots al segle XVIII hom construí un altar i cambril a l’església parroquial de Sant Martí d’Arenys amb una còpia de la imatge Ambdues capelles foren destruïdes el 1936 i reedificades el 1942
l’Erola
Santuari
Santuari del municipi de Tordera (Maresme), dins el massís de Montnegre, prop d’Hortsavinyà.
Edificat al segle XVIII, la imatge primitiva fou destruïda el 1936
la Cisa
Santuari de la Cisa
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de la Cisa, situat a tocar del mas Cisa del terme de Premià de Dalt (Maresme), entre aquest poble i Vilassar de Dalt.
El lloc de la Cisa és esmentat ja el 995, i la masia, al segle XIII hom té referències del santuari des del 1408 l’edifici construït el 1543 fou cremat el 1713 per les tropes borbòniques només en restà la imatge gòtica El nou edifici fou acabat el 1759 Fins el 1936 posseí una gran quantitat d’exvots mariners
Gràcia
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Gràcia) del municipi de Santa Susanna (Maresme), aturonat al límit amb el terme de Pineda.
Fou bastit al segle XVIII
el Lledó
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Lledó) situat al NE de la ciutat de Castelló de la Plana (Plana Alta), a la qual l’uneix un passeig.
L’actual edifici 1724-31 és un espaiós exemplar barroc, al costat del qual hi ha una residència porxada per a hostes, on resideixen els ermitans Hi havia hagut al mateix indret un primitiu ermitatge del 1366, reedificat el 1572 La imatge, segons la tradició, és una marededeu trobada És de dimensions molt reduïdes, i hom la venera dins un reliquiari collocat al pit d’una imatge més grossa És la patrona de Castelló
la Magdalena
Santuari
Santuari del terme de Castelló de la Plana (Plana Alta), situat uns 5 km al NE de la ciutat, en un turó de l’extrem meridional de les serretes de la Magdalena, a l’inici de les muntanyes del desert de les Palmes.
Al collet de la Magdalena hi ha restes d’un probable poblat ibèric i ruïnes d’un castell anterior a la conquesta de Jaume I, considerat tradicionalment el nucli originari de Castelló de la Plana, que fou abandonat a mitjan s XIII, fet commemorat a la festa de la Magdalena
Lorita
Santuari
Santuari, en ruïnes, del municipi de Sant Andreu de Llavaneres (Maresme), prop del límit amb Dosrius, al peu del turó de Lorita, sobre can Lloreda.
Segons tradició, fou convent de templers però, més probablement, fou la capella de Santa Eulàlia de Deodates 1340, renovada el 1746
cova de les Encantades
Santuari
Santuari ibèric del terme municipal de Cabrera de Mar (Maresme).
És situat en una zona de difícil accés del Montcabrer Té una doble entrada, davant de la qual s’ha documentat un gran nombre d’ofrenes uns 50 000 fragments ceràmics, consistents essencialment en vaixella de diferents tipus, àmfores, amforetes votives en miniatura, envasos de perfum, rèpliques en ceràmica de banyes de bòvid, caps de Demèter de terracota i algunes monedes Fou freqüentat des del s IV aC fins al canvi d’era, amb una especial intensitat en el període comprès entre el 125 aC i el 50 aC