Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
la Serra

El convent de la Serra, a ponent de la vila de Montblanc
© Fototeca.cat
Santuari
Monestir de clarisses i santuari (Mare de Déu de la Serra) de la vila de Montblanc (Conca de Barberà), a 360 m alt., fora del recinte murallat, davant el portalet de la Serra.
El santuari és esmentat ja el 1295 La imatge de la Mare de Déu és d’alabastre i, segons la tradició, hi fou duta per la princesa grega Irene Làscaris, quan anant a Saragossa a fer-ne l’ofrena, el carro que duia la imatge s’aturà a l’indret de l’església L’església i el convent són gòtics Es conserven diversos sepulcres gòtics d’abadesses i altres personatges Presideix la plaça que s’obre davant el monestir la creu Verda o dels Miracles Fins el 2008 les quatre darreres monges clarisses que hi residien en sortiren per motius d’edat i en el seu lloc es feren càrrec del santuari membres del…
Sant Magí de Rocamora
Santuari
Parròquia del terme de Rocamora de Sant Magí (Conca de Barberà), que té com a parroquial el santuari de Sant Magí de Brufaganya
.
Sant Magí de Brufaganya
Sant Magí de Brufaganya
© Fototeca.cat
Santuari
Convent
Santuari i antic convent dominicà del municipi de Pontils (Conca de Barberà), en un vessant del puig de Creus (924 m), en una vall formada per les serres del Pany i de Brufaganya.
El santuari existia ja el 1234 i fou molt popular a partir del s XIII Segons una tradició, hi féu penitència sant Magí, un màrtir tarragoní de vida i existència llegendàries El 1603 el santuari fou cedit als dominicans de Santa Caterina de Barcelona, que hi fundaren un convent de cinc membres, els quals tenien cura del santuari i fomentaren la devoció i el culte del lloc amb la construcció de la capella de les Fonts, al centre de la vall, que, segons tradició, féu brollar sant Magí per calmar la set dels seus perseguidors, i les veïnes capelles de Sant Domènec i la Salut, que, amb les Coves…
els Prats
Santuari
Santuari (la Mare de Déu dels Prats) del municipi de Montblanc (Conca de Barberà), situat al N de la vila, a la dreta del riu d’Anguera, dins la parròquia de la Guàrdia dels Prats.
El 1240 hi fou fundada una casa mercedària, origen del convent del Miracle de Montblanc El 1304 hi morí sant Pere Ermengol, que s’hi havia retirat com a eremita
Montserrat

Santuari de Montserrat
© Fototeca.cat
Monestir
Santuari
Basílica
Monestir benedictí (Santa Maria de Montserrat) i santuari de la Mare de Déu de Montserrat, situats a 720 m d’altitud, al vessant oriental de la muntanya de Montserrat, dins el terme municipal de Monistrol de Montserrat.
El monestir El conjunt de les construccions és força irregular, a causa del terreny accidentat i de les diferents èpoques d’edificació artísticament, la part més important és el sector de la basílica i del monestir Resten dues ales del claustre gòtic construït el 1476 per Jaume Alfons i Pere Basset a instàncies de Giuliano della Rovere, aleshores abat comendatari de Montserrat i més tard papa amb el nom de Juli II La façana principal del monestir, construïda després del 1939 per Francesc Folguera, amb relleus de Joan Rebull, dona pas a l’atri de la basílica, format pel claustre de l’abat…
Montgoi
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Montgoi) del municipi de Vilaverd (Conca de Barberà), aturonat a 305 m alt., al N de la vila.
És esmentat el 1214 la imatge és, segons la tradició, una marededeu trobada l’edifici, gòtic en el seu origen, ha sofert diverses restauracions
els Sants Metges
Santuari
Santuari de Sant Cosme i Sant Damià del municipi de Sarral (Conca de Barberà), al SE de la vila.
la Trinitat
Santuari
Santuari del municipi de l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà), situat en una petita vall al SE de les masies.
És lloc molt frondós i ric en fonts L’església, existent al segle XIV, fou reedificada el 1790 Segons una tradició, la imatge de marbre de la Trinitat es trobà sota una vella alzina, dita l’Alzina Sagrada, propera a la capella És lloc de molta devoció i s’hi fan aplecs el 16 i el 30 d’agost
els Torrents
Santuari
Santuari (la Mare de Déu dels Torrents) del municipi de Vimbodí (Conca de Barberà), a 480 m alt., a la dreta del barranc dels Torrents, afluent, per la dreta, del riu de Milans, entre Vimbodí i Poblet.
Sorgí el 1487 per iniciativa del monestir l’edifici gòtic fou aterrat el 1714 i hom en construí un de més gran
Còdol-rodon

Façana principal de la capella de Santa Magdalena de Còdol-rodon
© Antonio Mora
Santuari
Antic poble
Santuari i antic poble del municipi d’Aguilar de Segarra (Bages), a la dreta de la riera de Rajadell, dins l’antic terme de Castellar de Segarra.
La capella, a la carena d’una serra, es troba prop del gran mas de Montconill El nom de Còdol-rodon el degué rebre del gran còdol amb una creu que hi ha prop de la capella Fou erigida el 1377, en un pur estil gòtic i amb un notable portal amb capitells i arquivolta ogival, ampliada el 1805 i decorada interiorment el 1864 El lloc de Còdol-rodon apareix força vegades esmentat en la documentació des del segle XIII com a fita de les vegueries de Cervera o sotsvegueria dels Prats de Rei i de Bages