Resultats de la cerca

La imatge de la Mare de Déu hi era venerada des del s XIII, quan aquest territori pertanyia al terme de Peníscola Al s XVII fou declarada patrona de Vinaròs i votada la festa anual 1689 l’església fou refeta aleshores i, encara, ampliada en 1715-21

El monestir El conjunt de les construccions és força irregular, a causa del terreny accidentat i de les diferents èpoques d’edificació artísticament, la part més important és el sector de la basílica i del monestir Resten dues ales del claustre gòtic construït el 1476 per Jaume Alfons i Pere Basset a instàncies de Giuliano della Rovere, aleshores abat comendatari de Montserrat i més tard papa amb el nom de Juli II La façana principal del monestir, construïda després del 1939 per Francesc Folguera, amb relleus de Joan Rebull, dona pas a l’atri de la basílica, format pel claustre de l’abat…

Al segle XVI hi havia en aquest indret una ermita de Sant Antoni el 1584 aquesta ermita fou convertida en santuari marià pels jurats de la vila i, posteriorment, fou refet l’edifici

És un notable edifici, amb elements gòtics i renaixentistes iniciat el 1439, fou consagrat el 1521, edificat a l’indret d’una font on la tradició situa la troballa de la imatge forma un conjunt d’església —amb un atri i un pati claustral—, hostatgeria i casa del capellà Al camí des de la vila hi ha set creus els Set Dolors de la Mare de Déu esculpides Hom hi celebra nombrosos aplecs de tots els pobles de la comarca

L’actual edifici, decorat amb ceràmiques de l’Alcora, fou bastit sobre un d’anterior, pel governador Sancho Echevarría, en 1708-14

La imatge fou traslladada a l’església parroquial

La capella, a la carena d’una serra, es troba prop del gran mas de Montconill El nom de Còdol-rodon el degué rebre del gran còdol amb una creu que hi ha prop de la capella Fou erigida el 1377, en un pur estil gòtic i amb un notable portal amb capitells i arquivolta ogival, ampliada el 1805 i decorada interiorment el 1864 El lloc de Còdol-rodon apareix força vegades esmentat en la documentació des del segle XIII com a fita de les vegueries de Cervera o sotsvegueria dels Prats de Rei i de Bages

Consta des del s XIII com una de les set filials de la canònica de Santa Maria de Manresa, adscrita a l’ofici de la cambreria La despoblació del s XIV reduí aquesta parròquia a la categoria de filial de Santpedor Des del s XV prengué el caràcter de santuari marià i es creà la llegenda de la troballa de la imatge L’església actual fou iniciada el 1748, i el retaule és del 1807 La Mare de Déu de Joncadella és considerada la patrona del pla de Bages

Situat sobre un graó natural domina l’ampla esplanada de Fals És un santuari d’una gran devoció, temple d’origen preromànic —com ho demostra la part més vella de la construcció, corresponent al primitiu presbiteri—, ampliat i modificat diverses vegades des del segle XII Exteriorment són visibles dos cossos d'edifici, corresponents a les dues èpoques de construcció Interior de la Mare de Déu del Grau Bages © CIC - Moià La imatge de la Mare de Déu que presideix l’ermita és segurament del segle XVI Uns cent anys més modern, el retaule pintat és probablement del mateix autor d’altres obres…