Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Santa Marina
Santuari
Caseria
Santuari i caseria del municipi de Pratdip (Baix Camp), al vessant septentrional de la serra de Santa Marina (533 m alt.), contrafort sud-oriental de la mola de Remullà, termenal amb el municipi de Vandellòs.
Santa Maria de Malanyanes
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de Malanyanes, del municipi de la Roca del Vallès (Vallès Oriental), dins la parròquia de Santa Agnès de Malanyanes, al SE del poble, al vessant septentrional del coll de Parpers.
Santa Fe de Montseny
Vista del pantà de Santa Fe
© CIC-Moià
Santuari
Santuari i veïnat del municipi de Fogars de Montclús (Vallès Oriental), a la vall de Santa Fe del massís del Montseny, entre els massissos de les Agudes i el turó de l’Home i les serralades que van del turó de Maçaners al de Morou.
La vall té més de 3 km de llargada, i la formen diferents plans, com el pla de Santa Fe, el dels Ginebrons i el pla de l’Espinol, i és travessada longitudinalment per la riera de Santa Fe, dita més avall de Gualba, i per la carretera que sortint de Sant Celoni acaba a Sant Marçal del Montseny Sota la capella hi ha dues preses o embassaments artificials per a producció elèctrica, i alguns masos dispersos i restaurants moderns formen el petit veïnat La capella existia el 1201, i el 1270, segons tradició, hi residia a prop un grup d’eremites que es deien “orde d’ermitans de Santa Fe” Del s XIV…
el Roser
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Roser) del municipi de Reus (Baix Camp), a l’extrem nord-est de la ciutat, situat damunt la carretera de Montblanc, molt pròxim a la ciutat.
Inicialment fou una capella de Sant Roc, construïda el 1523, per a recloure els empestats La façana central és del 1753
Puiggraciós
Santuari de Puiggraciós
© C.I.C - Moià
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Puiggraciós) del municipi del Figueró i Montmany (Vallès Oriental), situat al vessant septentrional del Puiggraciós (807 m), contrafort oriental dels cingles de Bertí.
Segons una tradició, la imatge gòtica segle XV, abans venerada a la parròquia de Montmany, fou trobada en aquest indret i hom hi celebrava anualment una processó des del mateix segle XV El santuari fou bastit en 1701-11 i fou ampliat el cambril i una gran albergueria Del 1910 al 1936 serví de parròquia de Montmany Profanat aquest any, fou restaurat el 1954 i la Mare de Déu declarada patrona de la rodalia vallesana Des del 1973 resideix a l’antiga casa dels ermitans una comunitat de monges benedictines, filial de Sant Pere de les Puelles Conserva la imatge primitiva Torre de l'…
el Puig de Bellver
Santuari
Santuari del municipi de Sant Celoni (Vallès Oriental), a l’W de la vila, al cim del puig de Bellver (224 m), que domina les valls de la Tordera i de la riera de Pertegàs.
Els caputxins hi fundaren un convent el 1582, que el 1617 es traslladà vora la vila Fou refet després de les destruccions del 1936
Puigcerver
Aspecte dels edificis que envolten el santuari de Puigcerver, Alforja (Baix Camp)
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de Puigcerver
, del municipi d’Alforja (Baix Camp), a 786 m alt., al vessant oriental del puig Cerver (831 m alt.), al límit amb el terme de Riudecols.
el Pla
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Pla) del municipi de les Franqueses del Vallès (Vallès Oriental), a la casa Biure, de la parròquia de Corró d’Amunt.
És una obra romànica segle XI, amb una porta i una petita rosassa gòtiques Conservà fins el 1936 la imatge romànica de la Mare de Déu i un petit retaule gòtic El 1953 fou restaurada
Misericòrdia
El santuari de la Misericòrdia, bastit a la fi del segle XVI, centre de devoció popular (Baix Camp)
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari de Reus (Baix Camp), al final del passeig de Misericòrdia, a 1 km de la ciutat.
Hom en començà la construcció el 1592, arran d’una pretesa aparició de la Mare de Déu a la jove pastora Isabel Besora Acabat el 1601, en 1652-83 fou engrandit El cambril és del 1771 destruït el 1936 i refet el 1954
Bellulla
Vista parcial del veïnat de Belulla, a Canovelles (Vallès Oriental)
© Fototeca.cat
Santuari
Veïnat
Veïnat i santuari de la Mare de Déu de Bellulla, al terme municipi de Canovelles (Vallès Oriental), a la serra que separa les conques del Congost i de la riera de Tenes.
Edifici romànic, el santuari pertangué als dominicans de Santa Caterina, de Barcelona, entre el 1611 i el 1835 La imatge, venerada com a advocada de la vista, fou perduda després de l’incendi del 1835, i el 1872 fou retrobada i collocada a la parròquia de Canovelles, d’on desaparegué el 1936