Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Sant Martin de Corilha
Santuari
Santuari del municipi de Salardú (Vall d’Aran), dins l’antic terme de Gessa.
És situat a la dreta de la vall de Corilla, al vessant oriental de la serra de Sant Martí , contrafort meridional de la serra d’Arenho
Sant Magí de Rocamora
Santuari
Parròquia del terme de Rocamora de Sant Magí (Conca de Barberà), que té com a parroquial el santuari de Sant Magí de Brufaganya
.
Sant Magí de Brufaganya
© Fototeca.cat
Santuari
Convent
Santuari i antic convent dominicà del municipi de Pontils (Conca de Barberà), en un vessant del puig de Creus (924 m), en una vall formada per les serres del Pany i de Brufaganya.
El santuari existia ja el 1234 i fou molt popular a partir del s XIII Segons una tradició, hi féu penitència sant Magí, un màrtir tarragoní de vida i existència llegendàries El 1603 el santuari fou cedit als dominicans de Santa Caterina de Barcelona, que hi fundaren un convent de cinc membres, els quals tenien cura del santuari i fomentaren la devoció i el culte del lloc amb la construcció de la capella de les Fonts, al centre de la vall, que, segons tradició, féu brollar sant Magí per calmar la set dels seus perseguidors, i les veïnes capelles de Sant Domènec i la Salut, que, amb les Coves…
Sant Joan de Toran
© Xevi Varela
Santuari
Santuari del municipi de Canejan (Vall d’Aran), a la vall de Toran
, a la dreta del riu de Toran.
Sant Joan d’Arròs
Santuari
Santuari del municipi de Viella (Vall d’Aran) dins l’antic terme d’Arròs i Vila.
És situat a la vall de Varradòs, a la dreta del riu, al peu del Montlude Al seu voltant hi ha el grup de bordes de Sant Joan d’Arròs
Sant Eloi
Santuari
Santuari del municipi de Tàrrega (Urgell), al cim del tossal de Sant Eloi (410 m), just al NW de la ciutat.
Fet construir per l’argenter targarí Simó Canet o Comet, el 1248, l’església fou refeta en 1728-31 El 1872 el santuari es convertí en fortí i al seu voltant es construïren muralles i torricons, que es convertiren en calabossos per als presoners de guerra Reparada el 1876, s’hi posà l’altar de la paeria El 1970 fou trobada, aparedada, la imatge del sant La reforestació de la serra s’inicià el 1908 actualment ha esdevingut un parc
el Pedregal
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari i antiga abadia cistercenca femenina ( Santa Maria del Pedregal
), filial de la de Vallbona de les Monges, situat al municipi de Tàrrega (Urgell), a l’E de la ciutat, dins l’antic terme del Talladell.
L’abadia fou fundada vers el 1176 per la família Anglesola amb l’establiment d’una comunitat de monges procedents de Vallbona Les donacions foren nombroses durant tot el segle XIII i àdhuc es construí un alberg annex al monestir que acollí caminants i pelegrins de pas per l’antic camí ral Tingué força vitalitat una abadessa i 12 monges fins al s XIV, que inicià la decadència El 1589 l’abat de Poblet li uní el monestir de Vallsanta Guimerà S'extingí el 1604, quan l’abat del Císter ordenà la fusió del Pedregal amb la casa de Sant Hilari de Lleida La rovinada de Santa Tecla 1874 acabà gairebé…
els Prats
Santuari
Santuari (la Mare de Déu dels Prats) del municipi de Montblanc (Conca de Barberà), situat al N de la vila, a la dreta del riu d’Anguera, dins la parròquia de la Guàrdia dels Prats.
El 1240 hi fou fundada una casa mercedària, origen del convent del Miracle de Montblanc El 1304 hi morí sant Pere Ermengol, que s’hi havia retirat com a eremita
Sant Agustí del Panyo
Santuari
Antiga canònica augustiniana establerta a l’església i santuari de Mijaran (Vall d’Aran).
la Bovera
Àngela Llop (CC BY-SA 2.0)
Santuari
Santuari marià i antiga abadia cistercenca femenina (Santa Maria de la Bovera), situat damunt un tossal a 590 m d’altitud, a la dreta del riu Corb, a l’W del terme de Guimerà (Urgell), en un indret de vella tradició eremítica a uns 2 km del poble, i comunicada per un camí veïnal.
El lloc de la Bovera és conegut des del 1190, any en què el cavaller Pere de Tàrrega decidí fundar en aquest indret un monestir que va posar sota la protecció de Vallbona de les Monges El monestir és documentat a partir del 1195, moment en què era regit per Elisenda de Tàrrega, filla del fundador A causa de la manca d’aigua, el 1237 la comunitat, amb permís del papa Gregori IX, fou autoritzada a buscar un nou emplaçament Una part de la comunitat anà al nou monestir de Valldaura d’Olvan, al Berguedà, mentre es duia a terme la construcció del monestir de Vallsanta, al peu de la Bovera, on ja…