Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Sant Eloi
Santuari
Santuari del municipi de Tàrrega (Urgell), al cim del tossal de Sant Eloi (410 m), just al NW de la ciutat.
Fet construir per l’argenter targarí Simó Canet o Comet, el 1248, l’església fou refeta en 1728-31 El 1872 el santuari es convertí en fortí i al seu voltant es construïren muralles i torricons, que es convertiren en calabossos per als presoners de guerra Reparada el 1876, s’hi posà l’altar de la paeria El 1970 fou trobada, aparedada, la imatge del sant La reforestació de la serra s’inicià el 1908 actualment ha esdevingut un parc
Santa Marina
Santuari
Caseria
Santuari i caseria del municipi de Pratdip (Baix Camp), al vessant septentrional de la serra de Santa Marina (533 m alt.), contrafort sud-oriental de la mola de Remullà, termenal amb el municipi de Vandellòs.
el Roser
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Roser) del municipi de Reus (Baix Camp), a l’extrem nord-est de la ciutat, situat damunt la carretera de Montblanc, molt pròxim a la ciutat.
Inicialment fou una capella de Sant Roc, construïda el 1523, per a recloure els empestats La façana central és del 1753
la Roca
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de la Roca) del municipi de Mont-roig del Camp (Baix Camp), situat al cim (292 m alt.) d’una roca que s’alça a l’oest de la vila, que l’erosió ha configurat de manera característica.
el Pedregal
Finestres geminades, procedents del monestir del Pedregal, a la façana de migdia de l’ermita de la Mare de Déu de la Llet de Talladell
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari i antiga abadia cistercenca femenina ( Santa Maria del Pedregal
), filial de la de Vallbona de les Monges, situat al municipi de Tàrrega (Urgell), a l’E de la ciutat, dins l’antic terme del Talladell.
L’abadia fou fundada vers el 1176 per la família Anglesola amb l’establiment d’una comunitat de monges procedents de Vallbona Les donacions foren nombroses durant tot el segle XIII i àdhuc es construí un alberg annex al monestir que acollí caminants i pelegrins de pas per l’antic camí ral Tingué força vitalitat una abadessa i 12 monges fins al s XIV, que inicià la decadència El 1589 l’abat de Poblet li uní el monestir de Vallsanta Guimerà S'extingí el 1604, quan l’abat del Císter ordenà la fusió del Pedregal amb la casa de Sant Hilari de Lleida La rovinada de Santa Tecla 1874 acabà gairebé…
Puigcerver
Aspecte dels edificis que envolten el santuari de Puigcerver, Alforja (Baix Camp)
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de Puigcerver
, del municipi d’Alforja (Baix Camp), a 786 m alt., al vessant oriental del puig Cerver (831 m alt.), al límit amb el terme de Riudecols.
la Riera
Vista del Santuari de la Mare de Déu de la Riera a les Borges del Camp (Baix Camp)
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari del municipi de les Borges del Camp (Baix Camp), a la dreta de la riera d’Alforja, al NW de la vila, on es venera la Mare de Déu de la Riera (talla del s XIII), patrona de la vila.
Fou la primitiva parròquia inicialment dedicada a sant Bartomeu de les Borges i també dels Tascals, Riudecols i les Irles El 1903 fou enderrocat el primitiu edifici i el 1904 en fou inaugurat un de nou, volat el 1939 i reconstruït el 1954
Butsènit
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Butsènit) del municipi de Lleida (Segrià), al sud-oest de la ciutat, a la dreta del Segre (a la partida de Rufea Sobirana).
Era una antiga torre-granja, transformada ja el 1347 en santuari El 1592 hi fou traslladada la cartoixa d’Araceli, fins aleshores establerta a l’antic monestir de canonges regulars de Sant Ruf del mateix terme de la ciutat Una barca travessa el Segre en aquest indret
la Bovera
Santuari de la Bovera
Àngela Llop (CC BY-SA 2.0)
Santuari
Santuari marià i antiga abadia cistercenca femenina (Santa Maria de la Bovera), situat damunt un tossal a 590 m d’altitud, a la dreta del riu Corb, a l’W del terme de Guimerà (Urgell), en un indret de vella tradició eremítica a uns 2 km del poble, i comunicada per un camí veïnal.
El lloc de la Bovera és conegut des del 1190, any en què el cavaller Pere de Tàrrega decidí fundar en aquest indret un monestir que va posar sota la protecció de Vallbona de les Monges El monestir és documentat a partir del 1195, moment en què era regit per Elisenda de Tàrrega, filla del fundador A causa de la manca d’aigua, el 1237 la comunitat, amb permís del papa Gregori IX, fou autoritzada a buscar un nou emplaçament Una part de la comunitat anà al nou monestir de Valldaura d’Olvan, al Berguedà, mentre es duia a terme la construcció del monestir de Vallsanta, al peu de la Bovera, on ja…