Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
les Ares
![](/sites/default/files/media/FOTO/A025579.jpg)
Refugi de Santa Maria d’Ares, port de la Bonaigua
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de les Ares, anomenat també la Mare de Déu, situat al vessant pallarès i a uns 4 km del port de la Bonaigua, al peu de la carretera que uneix el Pallars amb la Vall d’Aran, al municipi d’Alt Àneu.
Fou refet el 1960 Al costat del santuari hi ha el refugi de les Ares , important centre d’excursions
Gràcia
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Gràcia) del municipi de Llucmajor (Mallorca), al límit amb el terme d’Algaida, al cingle meridional del puig de Randa, prop de Sant Honorat.
Fou fundat el 1497 pel franciscà exclaustrat Miquel Galmés sobre l’ermitatge on havia habitat alguns anys abans Antoni Calders, que feu esculpir la imatge gòtica de fusta, que encara és venerada, i bastir el primer edifici Una nova església fou construïda a mitjan segle XVIII el 1700 ja hi havia l’hostatgeria
Montgarri
El santuari de la Mare de Déu de Montgarri
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Montgarri) i antic hospital del municipi de Salardú, a la Vall d’Aran, situat a 1 645 m alt., al sector de l’alta vall de la Noguera Pallaresa, aigua avall del pla de Beret, dit vall de Montgarri, a l’esquerra del riu, quan aquest passa més prop del límit amb Occitània.
Prop seu, a la dreta de la Noguera, hi ha el despoblat d’Es Cases de Montgarri o el Eth Dossau L’església, l’hostal, la rectoria, l’administració del santuari i diversos canals i pallisses formen una plaça quadrada El primitiu santuari fou fundat en 1117-19 al s XVI el terme de Montgarri fou venut pel comú de Gessa al de Salardú i Tredòs, però amb reserva de la propietat del santuari L’església actual és d’època renaixentista El rector i administrador era vicari de Gessa Per l’aplec del 15 d’agost era tradicional que hi concorreguessin no solament pelegrins aranesos i pallaresos, sinó també…
Maristela
Santuari
Santuari (Mare de Déu del Carme) del municipi d’Esporles (Mallorca), als vessants septentrionals de la serra des Ram.
Fou fundat el 1890 pels terciaris carmelitans de Santa Catalina com a centre de vida eremítica Des de l’any 1926 depèn del sector d’Esporles el qual li donà el nom, i fa les funcions de santuari
Lluc
Interior de l’església actual del santuari de la Mare de Déu de Lluc
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Lluc) situat al municipi d’Escorca (Mallorca), a 525 m alt., als vessants meridionals de la serra de Tramuntana.
Deixant de banda la llegenda de la meravellosa troballa del monjo i el pastor, el seu origen es remunta a mitjan segle XIII el 1246 consta Miquel Apiara com a rector de l’església d’Escorca, de Lluc i d’Almallutx —tres petites esglésies de tres alqueries del districte sarraí de les Muntanyes—, i és del 1268 un llegat testamentari a favor de l’obra de Santa Maria de Lluc La primitiva i humil església aviat atragué un gran nombre de pelegrins, i el senyor del lloc, Bernat Sacoma, cedí, el 1322, tota la terra necessària per a fer-hi un alberg o una porxada per a utilitat dels pelegrins El 1343…
Santa Maria de Mijaran
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Santa_Maria_de_Mijaran.jpg)
Santa Maria de Mijaran
© Fototeca.cat
Santuari
Antiga canònica augustiniana i santuari marià del municipi de Viella (Vall d’Aran), situat al N de la vila de Viella, aigua avall de la Garona.
Les restes Els vestigis de l’església ens indiquen que es podria datar a l’inici del segle XII, però l’edifici va sofrir reformes posteriors, sobretot al segle XV L’estructura original devia respondre a una planta de tipus basilical, característica, però no exclusiva de la Vall, amb tres naus coronades a l’est per tres absis semicirculars, dels quals es conserva el central Una volta de quart d’esfera cobreix l’absis, i aquest connecta, mitjançant un ressalt, amb un ampli presbiteri, cobert amb volta de mig punt Les absidioles tenien l’arc apuntat La sud la va substituir una capella de planta…
el Calvari
Santuari
Santuari de Pollença (Mallorca), al puig del Calvari, al NE de la vila.
Hi és venerat un grup escultòric de pedra Crist crucificat i Maria al peu de la creu, possiblement del s XIII Segons la tradició, fou trobat a la cala de Sant Vicenç Traslladat al puig, no li fou construït un edifici fins al final del s XVIII Hi té lloc per setmana santa la cerimònia del Davallament