Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Sant Patllari
Santuari
Santuari del municipi de Porqueres (Pla de l’Estany), situat sobre Pujarnol, al cim de la serra de Sant Patllari (654 m), contrafort de la serra de Rocacorba.
Existia ja el 1327, per bé que l’edifici actual fou refet al s XVIII A l’indret de la capella hi hagué una antiga fortalesa dita Specula el 1182 S'hi celebra un aplec el 25 d’agost
Sant Mer
Santuari
Santuari del municipi de Vilademuls (Pla de l’Estany), al S de les Olives de Sant Esteve de Guialbes, a la dreta de la riera de la Farga, als vessants orientals de la serra de Santa Llogaia.
Segons la tradició, sant Mer, llegendari fundador del monestir de Banyoles, menà en aquest indret vida eremítica Al s XIII ja hi havia una capella dedicada al sant i una altra a santa Càndida, mare seva El 1627 fou excavat el terra i hom trobà unes despulles que foren atribuïdes al sant i que atragueren grans multituds Foren dipositades a l’església de Sant Esteve de Guialbes i cada any són traslladades al santuari el primer diumenge després del 27 de gener, festa del sant, on hom celebra un aplec molt concorregut
Paller
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Paller) del municipi de Bagà (Berguedà) situat a la capçalera del torrent de Paller, afluent per l’esquerra del Bastareny.
El primitiu santuari era a la masia de Paller de Dalt , on hi ha restes de l’església esmentat ja el 1200, era sota la cura d’un sacerdot i donats i tenia una nombrosa confraria de devots Depenia del monestir de Bagà i la primitiva església fou encara refeta el 1687 El 1747 s’inicià la construcció de l’actual santuari a Paller de Baix , prop de la font dels Banyadors per això se'n digué també Santa Maria dels Banyadors era costum que els devots s’hi banyessin i que se n'emportessin aigua, considerada miraculosa A partir del 1772 fou ornamentat amb retaules i altars que foren destruïts en…
santuari de Queralt
Jordi HD (CC BY-NC 2.0)
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Queralt) del municipi de Berga (Berguedà), dins l’antic terme de la Valldan, al vessant oriental del Castellberguedà (1.292 m alt.), cim de la serra de Queralt que s’aixeca al NW de la ciutat de Berga.
Segons la llegenda, la imatge fou trobada per un pastor de Vilaformiu al segle XIV De fet, la imatge, molt restaurada, correspon al segle XIV i és molt probable que procedís del castell de Madrona o castell Berguedà, i el primitiu santuari, documentat al mateix segle, era filial de la parròquia de Sant Pere de Madrona La cova on hom pretenia haver trobat la imatge fou convertida en capella el 1704 i renovada a partir del 1916 El santuari del 1386 fou construït pel mercader berguedà Francesc Garreta i renovat en 1725-41 Més tard fou construït l’hostal i hom hi afegí el cambril i altres…
Corbera
© CIC-Moià
Santuari
Santuari ( la Mare de Déu de Corbera
) del municipi de Castellar del Riu (Berguedà), a 1.400 m alt. damunt el poble d’Espinalbet, al vessant meridional de la serra de Corbera
, contrafort oriental dels rasos de Peguera, que separa les valls dels rius Demetge i de Peguera.
És un edifici del segle XVII, que en substituí un d’anterior la imatge que hom hi venera és romànica
la Guàrdia de Sagàs
© Fototeca.cat
Santuari
Poble
Poble i santuari ( la Mare de Déu de la Guàrdia
) del municipi de Sagàs (Berguedà), situats en un cim de la serra de Biure (dita també serra de la Guàrdia
).
L’antic santuari esdevingué parròquia el 1698 en depenen Biure i Valldoriola i el primitiu edifici fou ampliat aleshores damnificat el 1936, ha estat refet posteriorment La imatge, talla romànica ss XIII-XIV que abans del 1936 es venerava a la capella dita de la Troballa també destruïda, fou traslladada després al santuari
Gresolet
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Gresolet) del municipi de Saldes (Berguedà), situat a 1 300 m alt., al vessant NE del Pedraforca, a la vall del torrent de Gresolet, afluent del riu de Saldes per l’esquerra.
El vessant meridional de la vall és cobert per l’important bosc dit la baga de Gresolet Consta que el 1258 hi havia al lloc una comunitat de donats que s’extingí al s XIV El 1337 Pere Galceran de Pinós reedificà l’església i la casa refetes posteriorment per als ermitans
la Mata
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de la Mata) del municipi de Castellar del Riu (Berguedà), situat a poca distància i al N de l’església parroquial de Sant Iscle de Llinars, a l’esquerra de l’aigua de Llinars (o aigua d’Ora).
els Oms
Santuari
Santuari (la Mare de Déu dels Oms) del municipi de Sant Jaume de Frontanyà (Berguedà), situat a 1 180 m alt., al SW del poble, en un coll que separa les aigües de les rieres de Merlès i de Borredà.
L’església fou construïda al s XVIII La imatge de la Mare de Déu és advocada per a les trencadures i les malalties del bestiar
Lurda de la Nou
© C.I.C. - Moià
Santuari
Santuari marià del municipi de la Nou de Berguedà, a poca distància de l’església parroquial.
Fou erigit entre el 1880 i el 1885 per Antoni Comellas És un gran edifici de línies neoclàssiques, amb un hostal, amb fonts i una piscina per a malalts