Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Santa Anna d’Albal
Santuari
Santuari del municipi d’Albal (Horta del Sud), al cim d’un tossal, a l’W del terme, a l’indret on passa la séquia reial del Xúquer.
Conservava un gran retaule gòtic del s XV
Butsènit
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Butsènit) del municipi de Lleida (Segrià), al sud-oest de la ciutat, a la dreta del Segre (a la partida de Rufea Sobirana).
Era una antiga torre-granja, transformada ja el 1347 en santuari El 1592 hi fou traslladada la cartoixa d’Araceli, fins aleshores establerta a l’antic monestir de canonges regulars de Sant Ruf del mateix terme de la ciutat Una barca travessa el Segre en aquest indret
Merli
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Merli) del municipi d’Alguaire (Segrià), als afores de la part alta de la vila, edifici del s XI.
La imatge havia estat venerada al veí monestir hospitaler d’Alguaire
l’Olivar
Capella de la Mare de Déu de l’Olivar, a Almacelles
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de l’Olivar
) del municipi d’Almacelles (Segrià), situat vora la séquia de l’Olivar
, que rega la part S del terme, amb aigua que pren del canal d’Aragó i Catalunya a través de la clamor d’Almacelles.
Santa Maria de l’Horta
Santuari
Antic santuari del municipi de Lleida (Segrià), al Cappont, adquirit el 1320 per la confraria de Sant Salvador dels clergues lleidatans.
El 1327 hi fou fundat un convent augustinià Santa Maria de Gràcia, mentre que la confraria passava a la parròquia de Sant Salvador de Pardinyes, una senyoria del bisbe de Lleida
Mare de Déu de Granyena
Santuari
Santuari del municipi de Lleida (Segrià).
S’hi venera la Mare de Déu de Granyena, patrona del veí terme d’Alcoletge L’ermita està documentada des del 1306
santuari de Carrassumada
Santuari
Santuari del municipi de Torres de Segre (Segrià), al SE del poble, dalt del tossal de Carrassumada..
l’Olivar
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de l’Olivar) de la vila d’Alaquàs (Horta del Sud), on es venera la imatge d’aquesta marededeu trobada; el 1537 s’hi establí un convent de mínims, fins el 1835, i el 1877 un de monges oblates.
L’església fou renovada el 1731