Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Sant Miquel de Castelló
Santuari
Antiga església del castell de Bas o Castelló d'En Bas i actual santuari del municipi de la Vall d’En Bas (Garrotxa), dins l’antic terme de Sant Esteve d’En Bas, que dona nom a la serra de Sant Miquel, extrem oriental de la serra de Llancers.
L’edifici, d’origen romànic, fou reformat posteriorment S'hi celebra tradicionalment un aplec el dia de Sant Miquel
Santa Maria de l’Horta
Santuari
Antic santuari del municipi de Lleida (Segrià), al Cappont, adquirit el 1320 per la confraria de Sant Salvador dels clergues lleidatans.
El 1327 hi fou fundat un convent augustinià Santa Maria de Gràcia, mentre que la confraria passava a la parròquia de Sant Salvador de Pardinyes, una senyoria del bisbe de Lleida
Santa Magdalena de Maià
Santuari
Santuari del municipi de Maià de Montcal (Garrotxa), a l’antic priorat de Jonqueres
.
Santa Magdalena del Mont
Santuari
Santuari del municipi de la Vall d’en Bas (Garrotxa), dins l’antic terme de Sant Privat d’en Bas.
És situat als vessants nord-orientals del Puigsacalm, prop del santuari de les Olletes Havia estat un antic priorat de canonges regulars augustinians, dedicat a sant Corneli i a santa Magdalena, esmentat ja a la fi del segle X, que protegiren els comtes de Besalú i després els vescomtes de Bas, i que fou abandonat al segle XVI L’església conserva algun element del primitiu edifici romànic, però fou modificada al segle XVIII
la Salut
El santuari de la Salut
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de la Salut) del municipi de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa), situat en un replà de la gran cinglera (continuada més enllà del coll de Condreu per la cinglera del Far, que limita per l’est l’altiplà de Collsacabra i que domina la vall d’Hostoles.
Fou fundat el 1642 per Joan Carbonés, que collocà una imatge mariana en una balma de la roca d’en Claperols, amb el nom de la Font de la Salut El 1643 ja fou edificat un petit edicle sota la balma, on Carbones es retirà com a ermità Des del principi s’hi celebrà un aplec el 21 de setembre, i s’hi anava en processó per la Santa Creu de Maig Es feren algunes ampliacions de la capella, fins que al segle XVIII es començà l’església i l’hostal actuals, ampliats el 1832 i el 1847 El 1853 es començà el cambril i es féu una imatge nova, i el 1862 l’actual façana neoclàssica Hom ha ampliat l’hostal i…
les Olletes
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de les Olletes) del municipi de la Vall d’en Bas (Garrotxa), situat al vessant nord del Puigsacalm, excavat a la roca (l’actual edifici és del 1855) sota el grau de les Olletes, damunt els cingles de les Olletes, damunt la vall del Gurni.
La imatge, de marbre s XVI-XVII, és segons la tradició una marededeu trobada
l’Olivar
Capella de la Mare de Déu de l’Olivar, a Almacelles
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de l’Olivar
) del municipi d’Almacelles (Segrià), situat vora la séquia de l’Olivar
, que rega la part S del terme, amb aigua que pren del canal d’Aragó i Catalunya a través de la clamor d’Almacelles.
Mont-ros
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Mont-ros) del municipi de Sant Joan les Fonts (Garrotxa), situat al cim del Mont-ros (632 m), contrafort NW de la serra de Sant Julià del Mont; depèn de la parròquia de Begudà.
Esmentat ja el 1240, constituïa l’església de l’antic castell de Mont-ros , del comtat de Besalú, que fou possessió dels vescomtes de Bas i és ja esmentat el 1126 Formà part posteriorment de la baronia de Castellfollit de la Roca
Merli
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Merli) del municipi d’Alguaire (Segrià), als afores de la part alta de la vila, edifici del s XI.
La imatge havia estat venerada al veí monestir hospitaler d’Alguaire
Sant Prim i Sant Felicià
Santuari
Santuari dedicat als màrtirs sant Prim i sant Felicià, situat al municipi de Maià de Montcal (Garrotxa), al S del terme.
Té al seu costat una font abundosa Diu la tradició que brollà per apagar la set dels qui portaven les relíquies dels sants al monestir de SantPere de Besalú, que es veneraren a Besalú des del 977, portades d’Agen Gascunya La capella és del s XVII, i fou restaurada entorn del 1900