Resultats de la cerca
Es mostren 458 resultats
Canòlic
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de Canòlic
, de la parròquia de Sant Julià de Lòria (Andorra), de la qual és patrona, situat en un coster (1528 m alt), damunt la riba dreta del riu d’Aós, al camí de Bixessarri a Civís (Alt Urgell), pel coll de Canòlic
.
Hom hi celebra anualment un aplec Al seu voltant hi ha un grup de bordes
Camp-real
Camp-real
Àngela Llop (CC BY-SA 2.0)
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de Camp-real del municipi de Massoteres (Segarra), al voltant del qual hi ha un petit nucli, on es reuní l’ajuntament fins el 1929.
Dins del comtat d’Urgell, formà part de la demarcació del castell de Talteüll i eclesiàsticament depengué de la parròquia de Talteüll
el Camp
Santuari
Santuari de la Mare de Déu del Camp situat prop del poble de Garriguella (Alt Empordà).
Fou un antic priorat benedictí Santa Maria del Camp dependent del monestir de Roses ja és esmentat al començament del s XIII El 1592 fou unit, juntament amb el de Roses, al monestir d’Amer Subsistí fins el 1835
santuari del Camí
El Santuari del Camí
Angela Llop (CC BY-SA 2.0)
Santuari
Santuari del municipi de Granyena de Segarra (Segarra) on és venerada la imatge de la Mare de Déu del Camí.
Hom hi celebra, el dijous següent del 8 de setembre, l’anomenada festa del Capítol Pertanyia a l’orde de l’Hospital
el Calvari
Santuari
Santuari de Pollença (Mallorca), al puig del Calvari, al NE de la vila.
Hi és venerat un grup escultòric de pedra Crist crucificat i Maria al peu de la creu, possiblement del s XIII Segons la tradició, fou trobat a la cala de Sant Vicenç Traslladat al puig, no li fou construït un edifici fins al final del s XVIII Hi té lloc per setmana santa la cerimònia del Davallament
Calders
Església de Santa Maria de Calders, a Sant Gregori (Gironès)
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Calders), a la parròquia de Constantins, del municipi de Sant Gregori (Gironès), obra del 1770.
Butsènit
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Butsènit) del municipi de Lleida (Segrià), al sud-oest de la ciutat, a la dreta del Segre (a la partida de Rufea Sobirana).
Era una antiga torre-granja, transformada ja el 1347 en santuari El 1592 hi fou traslladada la cartoixa d’Araceli, fins aleshores establerta a l’antic monestir de canonges regulars de Sant Ruf del mateix terme de la ciutat Una barca travessa el Segre en aquest indret
Buràs
Santuari
Santuari ( La Mare de Déu de Buràs
) del municipi de Montanui (Alta Ribagorça), prop de Casterner de Noals.
la Bovera
Santuari de la Bovera
Àngela Llop (CC BY-SA 2.0)
Santuari
Santuari marià i antiga abadia cistercenca femenina (Santa Maria de la Bovera), situat damunt un tossal a 590 m d’altitud, a la dreta del riu Corb, a l’W del terme de Guimerà (Urgell), en un indret de vella tradició eremítica a uns 2 km del poble, i comunicada per un camí veïnal.
El lloc de la Bovera és conegut des del 1190, any en què el cavaller Pere de Tàrrega decidí fundar en aquest indret un monestir que va posar sota la protecció de Vallbona de les Monges El monestir és documentat a partir del 1195, moment en què era regit per Elisenda de Tàrrega, filla del fundador A causa de la manca d’aigua, el 1237 la comunitat, amb permís del papa Gregori IX, fou autoritzada a buscar un nou emplaçament Una part de la comunitat anà al nou monestir de Valldaura d’Olvan, al Berguedà, mentre es duia a terme la construcció del monestir de Vallsanta, al peu de la Bovera, on ja…
el Boscal
Vista exterior de l’esglèsia de la Mare de Déu del Boscal
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari de la Mare de Déu del Boscal
, al municipi de Cava (Alt Urgell), situat a 1 469 m d’altitud, al coll del Boscal
, per on passa el camí d’Ansovell a Lletó pel cim de la serra del Boscal
, contrafort de la serra de Cadí que es desprèn de la Torre de Cadí.
S'hi celebren dos aplecs el primer dissabte de maig i el primer diumenge de setembre L’església consta d’una nau més curta que originàriament, ja que la part propera al frontispici roman sense coberta en aquest frontispici s’obre un portal de mig punt adovellat Darrere l’altar s’alça un campanar de torre rectangular i també altres edificis que hi són adossats Una altra porta, d’accés al clos, construïda amb grans dovelles ben tallades, suggereix una data dels darrers anys de l’edat mitjana o, millor, dels primers de la moderna