Resultats de la cerca
Es mostren 458 resultats
Palau
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Palau) i antiga pabordia del monestir de Ripoll (dita també prepositura d’Osona) del municipi de Gurb, de la parròquia de Granollers de la Plana, a la dreta del Gurri.
El nom prové d’un antic palau comtal, documentat des del 897, que cedí a Ripoll el comte Sunyer el 943 Recuperat per Ripoll després d’un quant temps d’usurpació 1089, fou erigit en pabordia regida per un monjo, amb un clergue i alguns donats Pràcticament era un lloc d’hostalatge dels monjos ripollesos en el seu camí a Barcelona El paborde d’Osona o de Palau administrava els béns ripollesos d’Osona i d’una part del Bages Els darrers segles tenia un palau i una capella propis, prop del monestir de Ripoll, dits la Pabordia de Palau El càrrec i l’administració s’extingiren el 1835
Palau
Santuari
Veïnat
Veïnat i santuari (la Mare de Déu de Palau) del municipi de Sant Llorenç de la Muga (Alt Empordà), situats a la dreta de la Muga, aigua avall d’Albanyà; el santuari és un exemplar romànic, de pedra, amb volta apuntada.
santuari dels Munts
El santuari dels Munts
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari (Mare de Déu dels Munts) del municipi de Sant Agustí de Lluçanès (Osona), de la parròquia de Sant Boi de Lluçanès, situat a 1.058 m, al límit d’ambdós termes municipals, al cim del tossal dels Munts.
És esmentat ja el 1170 Santa Maria de Monte L’església ha sofert moltes reformes i ampliacions l’actual fou iniciada al segle XVII La imatge, força renovada, recorda la primitiva icona romànica Hi ha un hostal regentat per un capellà custodi És un centre viu de devoció popular
la Muntanya
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de la Muntanya) del municipi de Rialb (Pallars Sobirà), dins la parròquia de Caregue, a la dreta del riu de Caregue, aigua amunt de Surp.
l’Oratori
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de l’Oratori) del municipi de Tesà (Rosselló).
els Oms
Santuari
Santuari (la Mare de Déu dels Oms) del municipi de Sant Jaume de Frontanyà (Berguedà), situat a 1 180 m alt., al SW del poble, en un coll que separa les aigües de les rieres de Merlès i de Borredà.
L’església fou construïda al s XVIII La imatge de la Mare de Déu és advocada per a les trencadures i les malalties del bestiar
les Olletes
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de les Olletes) del municipi de la Vall d’en Bas (Garrotxa), situat al vessant nord del Puigsacalm, excavat a la roca (l’actual edifici és del 1855) sota el grau de les Olletes, damunt els cingles de les Olletes, damunt la vall del Gurni.
La imatge, de marbre s XVI-XVII, és segons la tradició una marededeu trobada
l’Olivar
Capella de la Mare de Déu de l’Olivar, a Almacelles
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de l’Olivar
) del municipi d’Almacelles (Segrià), situat vora la séquia de l’Olivar
, que rega la part S del terme, amb aigua que pren del canal d’Aragó i Catalunya a través de la clamor d’Almacelles.
la Magdalena
Santuari
Hostal
Santuari i hostal del municipi aragonès de Casp, al límit amb els de Mequinensa i Fraga (Baix Cinca), situat a l’esquerra de l’Ebre, a l’interior d’un pronunciat meandre (volta de la Magdalena) actualment inundat i convertit en una illa.
la Magdalena
Santuari
Santuari del terme de Castelló de la Plana (Plana Alta), situat uns 5 km al NE de la ciutat, en un turó de l’extrem meridional de les serretes de la Magdalena, a l’inici de les muntanyes del desert de les Palmes.
Al collet de la Magdalena hi ha restes d’un probable poblat ibèric i ruïnes d’un castell anterior a la conquesta de Jaume I, considerat tradicionalment el nucli originari de Castelló de la Plana, que fou abandonat a mitjan s XIII, fet commemorat a la festa de la Magdalena