Resultats de la cerca
Es mostren 458 resultats
Sant Vicent de Llíria
Santuari
Santuari del municipi de Llíria (Camp de Túria), 3 km al N de la ciutat.
És un centre de peregrinatges ferrerians i d’aplecs comarcals Vicent Ferrer visità el lloc, i diu la tradició que hi feu brollar aigua de la font un any de gran secada La séquia de Sant Vicent condueix l’aigua per al regatge des d’aquest indret a una extensa partida dels termes de Llíria i Benissanó
Sant Vicent d’Agullent
Santuari
Santuari del municipi d’Agullent (Vall d’Albaida), al sud de la vila, al vessant septentrional de la serra d’Agullent.
Un primer edifici construït poc després de la canonització de Vicent Ferrer 1455, arruïnat amb el terratrèmol del 1744, fou substituït el 1745 per l’actual santuari, engrandit el 1754 i amb una nova façana del 1839, que conserva el retaule de Sant Vicent, pintat sobre fusta, obra del s XV, i dues pintures de Segrelles Annexa hi fou construïda una casa d’exercicis El 4 de setembre hi té lloc una processó amb fanals i torxes dites fogueretes en commemoració d’un miracle esdevingut el 1600 que comportà l’aturada d’una epidèmia de pesta a la vila Més avall hi ha una capella, de la…
Sant Vicent
Santuari
Caseria
Hostal
Santuari, caseria i hostal del municipi de Borriol (Plana Alta), al NE de la vila, a la dreta del riu Sec de Borriol, vora la carretera de Castelló de la Plana a Sant Mateu del Maestrat.
S'hi conserva un milliari romà Darrere l’església hi ha la pedra on la tradició diu que predicà Vicent Ferrer, amb una inscripció
la Trinitat de Batet
Santuari
Santuari del municipi d’Olot (Garrotxa), dins l’antic terme de Batet de la Serra, enlairat a la serra de Batet (741 m alt.); hom hi celebra aplecs i romiatges i prop seu hi ha un hostal.
la Trinitat
Santuari
Santuari del municipi de Sitges (Garraf), a 179 m alt., damunt la costa, a ponent del poble de Vallcarca.
la Trinitat
Santuari
Santuari del municipi de l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà), situat en una petita vall al SE de les masies.
És lloc molt frondós i ric en fonts L’església, existent al s XIV, fou reedificada el 1790 Segons una tradició, la imatge de marbre de la Trinitat es trobà sota una vella alzina, dita l’Alzina Sagrada, propera a la capella És lloc de molta devoció i s’hi fan aplecs el 16 i el 30 d’agost
Santa Maria de l’Horta
Santuari
Antic santuari del municipi de Lleida (Segrià), al Cappont, adquirit el 1320 per la confraria de Sant Salvador dels clergues lleidatans.
El 1327 hi fou fundat un convent augustinià Santa Maria de Gràcia, mentre que la confraria passava a la parròquia de Sant Salvador de Pardinyes, una senyoria del bisbe de Lleida
Santa Maria de les Feixes

Santa Maria de les Feixes
JoMV (CC0)
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de les Feixes del municipi de Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental), a la dreta de la riera de Sant Cugat, a la seva confluència amb el torrent de Sant Iscle, dins l’antic terme de Sant Iscle de les Feixes.
Existia ja al segle XVII
Santa Maria de la Penya
Santuari
Santuari marià del municipi de Graus, a la zona actualment aragonesa, a la província d’Osca, de l’antic comtat de Ribagorça.
Es troba a ponent de la vila, als vessants de la penya del Muralt o Morral , abans coronada pel castell de Graus, dominant la vila Vers el 1200 s’edificà en una cavitat de la penya una petita capella dedicada a Santa Maria, subsistent en part sota el paviment de l’església actual Aquesta es començà a edificar vers el 1640 i fou dirigida pel mestre Joan Zeant i després per Joan de Marta Es conclogué el 1650 i fou l’ànima de l’obra el bisbe d’Osca, Esteve d’Esmir, que morí el 1654 i es féu enterrar al santuari L’església és d’una sola i esvelta nau, amb voltes de nerviacions i rosasses, i és…
el Tura
Santuari
Santuari marià (Santa Maria del Tura) situat dins la ciutat d’Olot (Garrotxa).
Des del 872 existia ja al seu actual emplaçament una església de Santa Maria que es trobava sota el domini de Sant Aniol d’Aguges i que, tot i que no fou mai la parroquial del lloc que era Sant Esteve, situada en un puig veí, aglutinà des de molt antic un nucli de poblament, que s’anomenà la vila vella i que des del 1221 fou voltada de muralles El domini del lloc passà a Ripoll des del 1097 L’església de Santa Maria fou reedificada al pas del s XI al XII, sofrí molt en els terratrèmols del 1427 i fou reedificada poc abans del 1636 El temple actual fou construït entre el 1737 i el 1748 El 1936…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina