Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
la Devesa
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de la Devesa) del municipi de Montagut de Fluvià (Garrotxa), al sector meridional del terme, a la dreta del Fluvià i al peu de la serra de Sant Julià del Mont; és l’església del veïnat dels Angles.
L’edifici primitiu, romànic, fou renovat el 1540 la imatge, romànica, fou destruïda el 1936
Gràcia
Santuari
Santuari situat als afores de Maó (Menorca), vora el cementiri, on és venerada la Mare de Déu de Gràcia, patrona de Maó.
L’edifici primitiu hom suposa que hi havia hagut antigament un convent augustinià fou substituït el 1491 per un edifici gòtic, reconstruït el 1544 i ampliat el 1697 i durant el s XVIII
la Riera

Vista del Santuari de la Mare de Déu de la Riera a les Borges del Camp (Baix Camp)
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari del municipi de les Borges del Camp (Baix Camp), a la dreta de la riera d’Alforja, al NW de la vila, on es venera la Mare de Déu de la Riera (talla del s XIII), patrona de la vila.
Fou la primitiva parròquia inicialment dedicada a sant Bartomeu de les Borges i també dels Tascals, Riudecols i les Irles El 1903 fou enderrocat el primitiu edifici i el 1904 en fou inaugurat un de nou, volat el 1939 i reconstruït el 1954
la Guàrdia de Sagàs

Al cim de la serra de Biure hi ha el poble de la Guàrdia de Sagàs
© Fototeca.cat
Santuari
Poble
Poble i santuari ( la Mare de Déu de la Guàrdia
) del municipi de Sagàs (Berguedà), situats en un cim de la serra de Biure (dita també serra de la Guàrdia
).
L’antic santuari esdevingué parròquia el 1698 en depenen Biure i Valldoriola i el primitiu edifici fou ampliat aleshores damnificat el 1936, ha estat refet posteriorment La imatge, talla romànica ss XIII-XIV que abans del 1936 es venerava a la capella dita de la Troballa també destruïda, fou traslladada després al santuari
el Remei de Flix
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Remei) del municipi de Flix (Ribera d’Ebre), als vessants d’un turó que domina per la dreta el riu de la Cana.
Segons la tradició, el primitiu santuari fou edificat per l’ermità fra Dionís vers el 1600, però la imatge era ja venerada abans a l’església parroquial Fou ampliat al s XIX i renovat en part al XX amb un edifici per a l’ermità i l’acolliment dels devots Se celebra un aplec el dia de la festa
Sant Miquel de Roca

Cingle de la Roca de Castellar, amb el mur que tanca la cova dins la qual es troba el santuari de Sant Miquel de Roca (Crespià)
© Fototeca.cat
Santuari
Antic santuari del municipi de Crespià (Pla de l’Estany).
Construït aprofitant un gran abric natural, al bell mig d'un cingle sobre el riu Fluvià, es conserven algunes restes Malgrat que és esmentada l'any 1131, sembla que té un origen molt més primitiu Probablement es tractava d'un eremitori, inscrit, segons Badia i Homs, dins la tradició d'origen oriental dels santuaris dedicats a l'arcàngel Miquel, situats en coves i indrets enlairats
el Lledó
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Lledó) situat al NE de la ciutat de Castelló de la Plana (Plana Alta), a la qual l’uneix un passeig.
L’actual edifici 1724-31 és un espaiós exemplar barroc, al costat del qual hi ha una residència porxada per a hostes, on resideixen els ermitans Hi havia hagut al mateix indret un primitiu ermitatge del 1366, reedificat el 1572 La imatge, segons la tradició, és una marededeu trobada És de dimensions molt reduïdes, i hom la venera dins un reliquiari collocat al pit d’una imatge més grossa És la patrona de Castelló
Santa Magdalena del Mont
Santuari
Santuari del municipi de la Vall d’en Bas (Garrotxa), dins l’antic terme de Sant Privat d’en Bas.
És situat als vessants nord-orientals del Puigsacalm, prop del santuari de les Olletes Havia estat un antic priorat de canonges regulars augustinians, dedicat a sant Corneli i a santa Magdalena, esmentat ja a la fi del segle X, que protegiren els comtes de Besalú i després els vescomtes de Bas, i que fou abandonat al segle XVI L’església conserva algun element del primitiu edifici romànic, però fou modificada al segle XVIII
Paller
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Paller) del municipi de Bagà (Berguedà) situat a la capçalera del torrent de Paller, afluent per l’esquerra del Bastareny.
El primitiu santuari era a la masia de Paller de Dalt , on hi ha restes de l’església esmentat ja el 1200, era sota la cura d’un sacerdot i donats i tenia una nombrosa confraria de devots Depenia del monestir de Bagà i la primitiva església fou encara refeta el 1687 El 1747 s’inicià la construcció de l’actual santuari a Paller de Baix , prop de la font dels Banyadors per això se'n digué també Santa Maria dels Banyadors era costum que els devots s’hi banyessin i que se n'emportessin aigua, considerada miraculosa A partir del 1772 fou ornamentat amb retaules i altars que foren…
el Grau

Vista de Santa Maria del Grau (Bages)
© C.I.C. - Moià
Santuari
Santuari (la Mare de Deu del Grau) i antiga parròquia (Santa Maria) del municipi de Fonollosa (Bages), prop de l’antic nucli de Fals.
Situat sobre un graó natural domina l’ampla esplanada de Fals És un santuari d’una gran devoció, temple d’origen preromànic —com ho demostra la part més vella de la construcció, corresponent al primitiu presbiteri—, ampliat i modificat diverses vegades des del segle XII Exteriorment són visibles dos cossos d'edifici, corresponents a les dues èpoques de construcció Interior de la Mare de Déu del Grau Bages © CIC - Moià La imatge de la Mare de Déu que presideix l’ermita és segurament del segle XVI Uns cent anys més modern, el retaule pintat és probablement del mateix autor d’altres…