Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Mont-ros
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Mont-ros) del municipi de Sant Joan les Fonts (Garrotxa), situat al cim del Mont-ros (632 m), contrafort NW de la serra de Sant Julià del Mont; depèn de la parròquia de Begudà.
Esmentat ja el 1240, constituïa l’església de l’antic castell de Mont-ros , del comtat de Besalú, que fou possessió dels vescomtes de Bas i és ja esmentat el 1126 Formà part posteriorment de la baronia de Castellfollit de la Roca
Santa Magdalena del Mont
Santuari
Santuari del municipi de la Vall d’en Bas (Garrotxa), dins l’antic terme de Sant Privat d’en Bas.
És situat als vessants nord-orientals del Puigsacalm, prop del santuari de les Olletes Havia estat un antic priorat de canonges regulars augustinians, dedicat a sant Corneli i a santa Magdalena, esmentat ja a la fi del segle X, que protegiren els comtes de Besalú i després els vescomtes de Bas, i que fou abandonat al segle XVI L’església conserva algun element del primitiu edifici romànic, però fou modificada al segle XVIII
Mare de Déu del Mont

Aspecte exterior del santuari de la Mare de Déu del Mont
© CIC-Moià
Santuari
Santuari del municipi d’Albanyà (Alt Empordà).
La imatge del santuari que ha donat el nom a la muntanya del Mont era venerada ja almenys des del 1222 en un temple benedictí Entre el 1311 i el 1318 l’abat Bernat féu construir el primer santuari en terrenys del bisbat de Girona, cosa que provocà un plet entre el bisbe i l’abat, fallat el 1319 a favor de la mitra el bisbe concedí tanmateix als benedictins l’administració del santuari El 1461 hi volgué prohibir el culte perquè era lloc de reunions de tipus remença i antifeudal El 1577 l’abat nomenà dos seglars com a administradors amb facultats molt àmplies Des del 1833 el…
Santa Fe d’Organyà
Santuari
Santuari del municipi d’Organyà (Alt Urgell), aturonat al cim de la muntanya de Santa Fe (1 207 m alt.), extrem oriental de la serra de Sant Joan, termenal dels municipis d’Organyà i de Cabó.
L’església és formada per una nau, allargada per llevant segurament vers el 1880 any en què s’installà la barana que protegeix de l’estimball que hi ha en aquest cantó, que es cobreix amb volta de canó A migdia hi ha un portal antic, de mig punt i petites dovelles, i al seu costat, per l’interior, es veu una finestra avui cegada En aquest costat de migdia té una construcció adossada
Mare de Déu de la Roca

El Santuari de la Mare de Déu de la Roca, sota la capella de sant Ramon, a Mont-roig del Camp
© Fototeca.cat
els Arcs

Vista del santuari de la Mare de Déu dels Arcs a Santa Pau
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari de la Mare de Déu dels Arcs
, situat 2 km al sud-oest de la vila de Santa Pau (Garrotxa), a l’esquerra del torrent dels Arcs
(que neix a la serra de Finestres i desemboca al Ser).
Una primera església devia ésser bastida entre els anys 866 i 877 com a cella del monestir benedictí de Sant Julià del Mont, incorporat aquells mateixos anys a Sant Esteve de Banyoles El 1157 consta ja amb el nom de Santa Maria dels Arcs era església parroquial de la vall de Santa Pau Un terratrèmol del 1427 la destruí anys més tard 1441 fou iniciada la restauració, però aleshores la parròquia ja havia estat traslladada a l’interior de la vila de Santa Pau Durant els segles XVII i XVIII fou construïda l’hostatgeria, el cambril de l’església i un gran retaule tallat per l’…
Montalegre
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Montalegre) del municipi de les Avellanes i Santa Linya (Noguera), al límit amb el de Camarasa, situat a 866 m d’altitud, en un cim de la serra de Mont-roig.
la Roca
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de la Roca) del municipi de Mont-roig del Camp (Baix Camp), situat al cim (292 m alt.) d’una roca que s’alça a l’oest de la vila, que l’erosió ha configurat de manera característica.
la Devesa
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de la Devesa) del municipi de Montagut de Fluvià (Garrotxa), al sector meridional del terme, a la dreta del Fluvià i al peu de la serra de Sant Julià del Mont; és l’església del veïnat dels Angles.
L’edifici primitiu, romànic, fou renovat el 1540 la imatge, romànica, fou destruïda el 1936