Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Gorga
Gorga
Ramon Oromí @sobreelterreny (CC BY-NC-ND 2.0)
Santuari
Antiga quadra i santuari (la Mare de Déu de Gorga) del municipi de Preixens (Noguera), al sector N del terme.
la Salut de Puigmadrona
La Salut de Puigmadrona
Anselm Pallàs (CC BY-NC-ND 2.0)
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de la Salut) i antiga parròquia del municipi del Papiol (Baix Llobregat), situat al vessant meridional del puig Madrona.
santuari de Mariazell
Santuari de Mariazell
Diözese Graz-Seckau/Schiffer (CC BY-NC 2.0)
Santuari
Santuari dedicat a la Mare de Déu, situat a la localitat homònima, al land d’Estíria, Àustria.
Centre de pelegrinatge de tot Àustria, és també un lloc de repòs i d’esports d’hivern L’església, esmentada ja al segle XII, fou bastida en estil gòtic el 1370, i fou refeta el 1664 A l’interior, barroc, hi ha la Gnadenkapelle, amb la imatge de la Mare de Déu, talla romànica del segle XII L’altar major és de JB Fischer von Erlach
santuari de Queralt
Vista del santuari de Queralt
Jordi HD (CC BY-NC 2.0)
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Queralt) del municipi de Berga (Berguedà), dins l’antic terme de la Valldan, al vessant oriental del Castellberguedà (1.292 m alt.), cim de la serra de Queralt que s’aixeca al NW de la ciutat de Berga.
Segons la llegenda, la imatge fou trobada per un pastor de Vilaformiu al segle XIV De fet, la imatge, molt restaurada, correspon al segle XIV i és molt probable que procedís del castell de Madrona o castell Berguedà, i el primitiu santuari, documentat al mateix segle, era filial de la parròquia de Sant Pere de Madrona La cova on hom pretenia haver trobat la imatge fou convertida en capella el 1704 i renovada a partir del 1916 El santuari del 1386 fou construït pel mercader berguedà Francesc Garreta i renovat en 1725-41 Més tard fou construït l’hostal i hom hi afegí el cambril i altres…
santuari Las Lajas
Santuari de Las Lajas
Galo Naranjo (CC BY-NC-ND 2.0)
la Salut de Terrades
La Salut de Terrades
Ramon Oromí @sobreelterreny (CC BY-NC-ND 2.0)
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de la Salut) del municipi de Terrades (Alt Empordà), als vessants septentrionals de la serra de Santa Magdalena, al N del terme.
Fou fundat per Felip Olivet, domer de Terrades, el 1678, al vell mas Cadira, que li cedí el comú fou beneït el 1681, i el 1689 fou construïda la capella de Sant Francesc És molt visitat pels habitants de la comarca L’església fou reformada a la segona meitat del s XIX
Puig-agut, santuari de
santuari de Puig-agut
Ramon Oromí @sobreelterreny (CC BY-NC-ND 2.0)
Santuari
Santuari (el Sagrat Cor i la Mare de Déu de Lurda) del municipi de Manlleu (Osona), situat en un petit turó (696 m alt.) cònic, termenal amb Torelló i Santa Maria del Corcó.
En 1883-86 fou bastit un petit temple expiatori hom ha dit que era el primer dedicat al Sagrat Cor, per iniciativa de Ramon Madiroles, el qual publicà el butlletí El Faro de Puig-agut , de primer mensualment i després d’una manera irregular 1886-1903
Bonrepòs
Santa Maria de Bonrepòs
Ramon Oromí @sobreelterreny (CC BY-NC-ND 2.0)
Santuari
Antic priorat premonstratenc (Santa Maria de Bonrepòs) depenent de Bellpuig de les Avellanes i santuari marià (on és venerada la imatge de la Mare de Déu de Bonrepòs, del segle XIII), al municipi de Gavet de la Conca (Pallars Jussà).
Dins el municipi de Gavet de la Conca Pallars Jussà, és situat al vessant septentrional de la serra de Bonrepòs , contrafort del Montsec i continuació de la serra de Comiols El 1205 fou donat a Bellpuig, que encomanà a tres canonges i a algunes monges o donades la cura del santuari i de l’hospital annex El 1224 fou assignat com a dotació de l’hospital premonstratenc de Sant Nicolau de Fondarella, al qual probablement passà la comunitat El títol de prior de Bonrepòs fou dut fins al segle XVIII per un canonge de Bellpuig L’antic monestir es convertí en una gran masia al centre de la quadra de…