Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Merli
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Merli) del municipi d’Alguaire (Segrià), als afores de la part alta de la vila, edifici del s XI.
La imatge havia estat venerada al veí monestir hospitaler d’Alguaire
Penafel
Capella de Penafel (Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès)
© Fototeca.cat
Santuari
Casa i santuari del municipi de Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès), a l’E del poble, a la dreta del torrent de Mata-rectors.
És una petita església romànica on és venerada la imatge gòtica i bruna de la Mare de Déu de Penafel Fins al començament del s XX conservà dos retaules gòtics, del s XV
Gràcia
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Gràcia) del municipi de Vila-real (Plana Baixa), situat a la dreta del Millars, 2 km al nord-oest de la ciutat.
A més de l’església i de l’oratori on és tradició que fou trobada la imatge, gòtica, ja venerada a mitjan s XIV, obra del s XVII, hi ha l’hostatgeria, antic convent franciscà 1577
Pena
Castell
Santuari
Antic castell (castell de Pena) i actual santuari (la Mare de Déu de Pena) dins el municipi de les Cases de Pena (Rosselló), situat a 173 m alt, en un contrafort septentrional de la serra de Pena, alineació calcària de direcció oest-est, que limita pel sud la vall de l’Aglí entre Estagell i Espirà de l’Aglí, que culmina prop del santuari de Salt de la Donzella (348 m alt).
El santuari, antiga capella del castell, és una església d’una nau amb absis desafectada el 1789, fou restaurada el 1843 La imatge venerada en una capella lateral, dita la Mare de Déu Espanyola , no és l’antiga imatge, desapareguda amb la Revolució Francesa
Sant Sebastià
Santuari
Santuari del municipi de Vinaròs (Baix Maestrat), al NW de la ciutat, al vessant oriental d’un puig que s’alça a l’esquerre del riu Cérvol, dedicat a Sant Sebastià i a la Mare de Déu de la Misericòrdia, patrons de Vinaròs.
La imatge de la Mare de Déu hi era venerada des del s XIII, quan aquest territori pertanyia al terme de Peníscola Al s XVII fou declarada patrona de Vinaròs i votada la festa anual 1689 l’església fou refeta aleshores i, encara, ampliada en 1715-21
Torreciudad
Vista del santuari de Torreciudad
© C.I.C -Moià
Santuari
Santuari del municipi de Secastella, prop de la localitat d’El Grado (Osca).
Fou erigit el 1975 pel fundador de l’Opus Dei, Josemaría Escrivá de Balaguer y Albàs en honor de la imatge de la Mare de Déu que era venerada en una ermita molt propera Construcció monumental, obra de l’arquitecte HDols, disposa de diverses dependències per a l’acolliment dels pelegrins i turistes
Bellulla
Vista parcial del veïnat de Belulla, a Canovelles (Vallès Oriental)
© Fototeca.cat
Santuari
Veïnat
Veïnat i santuari de la Mare de Déu de Bellulla, al terme municipi de Canovelles (Vallès Oriental), a la serra que separa les conques del Congost i de la riera de Tenes.
Edifici romànic, el santuari pertangué als dominicans de Santa Caterina, de Barcelona, entre el 1611 i el 1835 La imatge, venerada com a advocada de la vista, fou perduda després de l’incendi del 1835, i el 1872 fou retrobada i collocada a la parròquia de Canovelles, d’on desaparegué el 1936
Gràcia
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Gràcia) del municipi de Llucmajor (Mallorca), al límit amb el terme d’Algaida, al cingle meridional del puig de Randa, prop de Sant Honorat.
Fou fundat el 1497 pel franciscà exclaustrat Miquel Galmés sobre l’ermitatge on havia habitat alguns anys abans Antoni Calders, que feu esculpir la imatge gòtica de fusta, que encara és venerada, i bastir el primer edifici Una nova església fou construïda a mitjan segle XVIII el 1700 ja hi havia l’hostatgeria
Bonany
Santuari
Ermita
Santuari i ermita de la Mare de Déu de Bonany
, prop del cim del puig de Bonany
(317 m), abans anomenat puig de Burguès
, dins el terme de Petra (Mallorca), entre aquesta vila i les de Sant Joan de Sineu i Vilafranca de Bonany.
L’església, d’estil neoclàssic, fou edificada damunt l’anterior obra del s XVII en 1920-25 hi és venerada la imatge de la Mare de Déu, talla de fusta medieval El santuari estigué a càrrec de donats fins el 1896, que fou confiat als ermitans de Sant Pau i de Sant Antoni Abat Hi ha una hostatgeria
el Remei de Flix
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Remei) del municipi de Flix (Ribera d’Ebre), als vessants d’un turó que domina per la dreta el riu de la Cana.
Segons la tradició, el primitiu santuari fou edificat per l’ermità fra Dionís vers el 1600, però la imatge era ja venerada abans a l’església parroquial Fou ampliat al s XIX i renovat en part al XX amb un edifici per a l’ermità i l’acolliment dels devots Se celebra un aplec el dia de la festa