Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Sant Nazari de la Vola
Santuari
Santuari del municipi de Sant Pere de Torelló (Osona), situat a 961 m alt., dins la parròquia de la Vola, vers l’extrem oriental del terme, en una petita vall tributària del riu Fornès.
Existia ja el 1382 i tenia un ermità que captava per a ella Fou reedificada vers el 1721 i restaurada el 1921 Té un petit atri i cor rectangular És oberta al culte, malgrat que no s’hi celebra per raó del despoblament de la contrada
el Pedró
Santuari
Santuari (Mare de Déu del Pedró) del municipi de Sant Hilari Sacalm (Selva), al SE del terme, al vessant septentrional del pla de Goteres, a l’antic terme de Santa Margarida de Vallors.
Consta des del 1280 L’església actual fou refeta vers el 1520 i ampliada el 1619 s’hi conserva una imatge del s XVI
Santa Maria de la Penya
Santuari
Santuari marià del municipi de Graus, a la zona actualment aragonesa, a la província d’Osca, de l’antic comtat de Ribagorça.
Es troba a ponent de la vila, als vessants de la penya del Muralt o Morral , abans coronada pel castell de Graus, dominant la vila Vers el 1200 s’edificà en una cavitat de la penya una petita capella dedicada a Santa Maria, subsistent en part sota el paviment de l’església actual Aquesta es començà a edificar vers el 1640 i fou dirigida pel mestre Joan Zeant i després per Joan de Marta Es conclogué el 1650 i fou l’ànima de l’obra el bisbe d’Osca, Esteve d’Esmir, que morí el 1654 i es féu enterrar al santuari L’església és d’una sola i esvelta nau, amb voltes de nerviacions i…
Sant Antoni de Ribes

Vista de l’ermita de Sant Antoni de Ribes, al municipi de Ribes de Freser (Ripollès)
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari situat 3 km vers l’W de la vila de Ribes de Freser (Ripollès), dalt una muntanya amb dilatats horitzons.
Consta de la capella, aixecada el 1665, i la casa de l’ermità És lloc molt visitat, restaurat fa pocs anys
Crestatx
Santuari
Santuari ( Santa Margarida de Crestatx
) de Mallorca, dins el municipi de sa Pobla, al nord de la vila, al peu dels darrers contraforts de la serra de Tramuntana.
Fou una de les primitives parròquies de l’illa després de la conquesta catalana, de la qual depengué sa Pobla, però, quan aquesta vila fou declarada reial 1300, la parròquia s’hi traslladà L’església fou reformada vers el 1747 i el 1820 i ampliada en 1895-1906
el Remei de Flix
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Remei) del municipi de Flix (Ribera d’Ebre), als vessants d’un turó que domina per la dreta el riu de la Cana.
Segons la tradició, el primitiu santuari fou edificat per l’ermità fra Dionís vers el 1600, però la imatge era ja venerada abans a l’església parroquial Fou ampliat al s XIX i renovat en part al XX amb un edifici per a l’ermità i l’acolliment dels devots Se celebra un aplec el dia de la festa
la Salut de Vallfogona
Santuari
Santuari del municipi de Vallfogona de Ripollès (Ripollès), situat entre la vila i l’antiga església parroquial de Sant Julià.
Fou erigit per Jaume Vila vers el 1670, i tot seguit hom hi creà una confraria Un nou temple fou bastit entre el 1689 i el 1701, ampliat amb un cancell 1761, amb un cambril 1825 i amb un campanar 1884 Ha perdut els antics retaules i pintures 1936, però, restaurat de nou, serveix de parròquia del terme de Vallfogona
Borobudur

Buda en posició de lotus al santuari de Borobudur
© Fototeca.cat-Corel
Santuari
Budisme
Gran santuari budista de Java central (s VIII) corresponent al primer període de l’art javanès (ss VIII-X).
És compost de nou terrasses excavades en un turó, que contenen dagobes, estàtues de Buda i profusió de baixos relleus, amb diferents episodis de la vida del Buda Durant un segle i mig Borobudur fins vers el 925 fou centre del budisme javanès Restaurat per la UNESCO fins el 1983, el 1985 fou danyat per unes bombes collocades al seu interior
Sant Segimon del Bosc

Conjunt del santuari de Sant Segimón del Bosc a Sant Feliu de Buixalleu (Selva)
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari del municipi de Sant Feliu de Buixalleu (Selva), situat vers el NW del poble, prop del camí de Santa Coloma de Farners.
Existia ja el 1244 amb consideració d’ajuda parroquial de Sant Feliu però amb demarcació pròpia El seu edifici fou molt renovat entorn del 1508
Santa Fe d’Organyà
Santuari
Santuari del municipi d’Organyà (Alt Urgell), aturonat al cim de la muntanya de Santa Fe (1 207 m alt.), extrem oriental de la serra de Sant Joan, termenal dels municipis d’Organyà i de Cabó.
L’església és formada per una nau, allargada per llevant segurament vers el 1880 any en què s’installà la barana que protegeix de l’estimball que hi ha en aquest cantó, que es cobreix amb volta de canó A migdia hi ha un portal antic, de mig punt i petites dovelles, i al seu costat, per l’interior, es veu una finestra avui cegada En aquest costat de migdia té una construcció adossada