Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Sant Miquel
Llogaret
Llogaret (160 h agl [1970]) del municipi de Bellver de Cinca (al sector de la Llitera actualment aragonès), a l’E del terme, vora el límit amb el de Vilanova d’Alpicat (Segrià).
Puicremat
Llogaret
Llogaret del municipi de Graus, al sector actualment aragonès de l’antic comtat de Ribagorça, aturonat a la dreta de l’Éssera, al nord de la vila.
Santa Llúcia
Llogaret
Llogaret del municipi de Graus, a la zona actualment aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça.
Santa Creu
Llogaret
Llogaret situat prop del cim d’un turó que domina, pel N, la vall de l’Isàvena, dins el municipi de Graus, al sector actualment aragonès de l’antic comtat de Ribagorça.
Salinas de Sin
Llogaret
Llogaret del municipi de Tella, a Sobrarb, Aragó, a la confluència del Cinca i el Cinqueta.
Cofita
Llogaret
Llogaret del municipi de Fonts, a l’esquerra del Cinca, a la zona actualment aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça.
coves d’Ardines
Cova
Prehistòria
Coves amb pintures prehistòriques, al poble d’Ardines, prop de Ribadesella (Astúries) dites El Ramu i Lloseta, que es comuniquen.
Algunes sales foren descobertes l’any 1968 Hi ha representats cavalls, rens, bòvids, etc, alguns de qualitat semblant a les figures de la cova d’Altamira Són datades als períodes solutrià i magdalenià També hi ha sèries de signes abstractes, suposats aurinyacians
Arasanz
Llogaret
Llogaret i antic terme del municipi de Mediano, dins de l’actual terme de la Fova de Terrantona (Osca).
Situat a l’esquerra del Cinca, pertangué fins al s XVI al bisbat de Lleida
Fontova
Aspecte del castell de Fontova
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Llogaret
Llogaret del municipi de Graus ja abans del 1970 (anteriorment, de la Pobla de Fontova), al nord-est d’aquesta vila, entorn de l’església parroquial de Santa Cecília i de l’antic castell de Fontova.
cova d’Altamira
Representació d’un bisó a les parets de la cova d’Altamira
© Corel Professional Photos
Jaciment arqueològic
Cova
Cova situada prop de Santillana del Mar, Cantàbria. Forma part d’un dels conjunts més importants fins ara coneguts de pintures rupestres del Paleolític superior.
Descoberta el 1869, fou estudiada per primera vegada per Marcelino de Sautuola el 1879 provocà una gran discussió sobre l’autenticitat de les pintures, aleshores una novetat, i no fou unànimement acceptada fins vint anys després, arran de descobertes similars a França Els primers estudis de ressonància internacional foren fets aleshores per Émile Cartailhac i Henri Breuil El conjunt de pintures més destacat es troba al sostre de la galeria situada a uns 30 m a l’esquerra de l’entrada hi ha representacions d’animals quaternaris, bisons, cavalls, cérvols, senglars, etc, descrits de manera…