Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Las Combarèlas
Cova
Cova amb pintures paleolítiques, al poble de Las Eisiás de Taiac (Salardès), una de les més famoses del grup de la Dordonya, descoberta l’any 1901.
Hi dominen les representacions de bisons i de cavalls, però també d’altres animals mamuts, rens, ossos i felins Hi ha també figures antropomorfes i signes abstractes Sembla correspondre a l’època magdaleniana
Dolni Věstonice
Cova
Jaciment del Paleolític superior fora de coves, en forma de grups d’habitacions, descobert el 1947 al nord-est de Hustopeče, a la regió de Brno.
És datat d’entre el 28000 i el 26000 aC pel carboni 14 Al costat hom hi trobà un gran dipòsit d’ossos de mamut i el sepulcre d’una dona amb el cadàver arrupit, tenyit d’ocre roig i cobert amb omòplats de mamut El jaciment ha aportat també nombroses figuretes de terra cuita representant animals
Arene Candide
Cova
Prehistòria
Cova de la Ligúria, amb jaciment prehistòric, ben estratificat, del Paleolític final fins a l’edat del bronze.
Molt important per a l’estudi del Neolític del litoral de la Mediterrània occidental
La Magdalena
Cova
Cova de Las Eisiás de Taiac, al Salardès.
Dóna nom a un període del Paleolític superior Magdalenià El jaciment inclou instruments fets de banya de ren, com un bastó amb relleus de caps de cavall i un bisó ambdós al Musée des Antiquités Nationales, a Saint-Germain-en-Laye Hom hi ha trobat també dos relleus en la roca que representen dues dones estirades, d’un estil esquemàtic
la Bauma de Trona
Cova
Cova prop de Russan, al nord de Nimes, amb pintures paleolítiques i figures traçades amb el dit damunt l’argila que semblen representar mamuts.
Tenen un estil força diferent de les altres manifestacions d’art paleolític occidental, dels grups francocantàbric o mediterrani
cova de Bedeilhac
Cova
Cova prop de Tarascó, al País de Foix, on foren descobertes l’any 1907 pintures paleolítiques i, més tard, relleus que representen bisons modelats a l’argila, cas molt rar dins l’art paleolític.
Aquestes obres d’art sofriren greus desperfectes durant la Segona Guerra Mundial
arquebisbat de Narbona
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Narbona.
La història A l’època visigòtica, Narbona esdevingué la metròpolis de la part de la Gàllia sotmesa als visigots i incloïa, per tant, també Tolosa Dins el seu territori diocesà es formà el segle VI el bisbat d’Elna, que restà unit també a la seva província metropolitana La invasió àrab desbaratà momentàniament aquesta organització, que fou refeta pels francs amb la recuperació d’Usés, Nimes, Lodeva, Magalona, Agde i Besiers 752, Narbona, Carcassona, Elna i la Gòtia 759 i Tolosa 767 En ampliar aquests les seves conquestes a l’altra banda de l’Albera, li uniren les antigues diòcesis de la…
bisbat de Constança
Geografia històrica
Història
Bisbat
Cristianisme
Principat eclesiàstic del Sacre Imperi al cercle del Baix Rin.
Fundat el 1570 per trasllat del bisbat de Windisch, prosperà ràpidament i abastà el territori entre el Neckar i el Sant Gotard Dependent de l’arquebisbat de Magúncia, defensà el papa en la lluita de les investidures La reforma protestant obtingué el control eclesiàstic de Constança fins a la reacció del 1548, que tornà el bisbe catòlic El 1802 el bisbat fou secularitzat el 1821 fou suprimit, i el 1827, traslladat a Friburg
bisbat de Basilea
Geografia històrica
Història
Bisbat
Cristianisme
Principat eclesiàstic del Sacre Imperi, al cercle de l’Alt Rin, que s’estenia pel Jura fins més enllà del Rin.
En introduir-se la Reforma a la ciutat 1528-1529 el bisbe abandonà Basilea i es retirà a Porrentruy, mentre que el capítol s’installà a Friburg de Brisgòvia i, més tard, a Arlesheim 1678 Després del període de les guerres de la Revolució Francesa i de l’Imperi, la pau de Viena 1815 atribuí la major part del territori al cantó de Berna Jura
bisbat de Bamberg
Geografia històrica
Història
Bisbat
Cristianisme
Principat eclesiàstic del Sacre Imperi, al cercle de Francònia.
S'estenia per l’alta vall del Main i per les valls baixa i mitjana del Regnitz, possessions que foren acumulades per la seu exempta de Bamberg durant el s XIII, mentre que Villach, a la Caríntia, fou venut el 1759 a Àustria El principat fou secularitzat i incorporat a Baviera l’any 1803