Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Riufred
Urbanització
Antic veïnat i urbanització del municipi de Calonge (Baix Empordà), a la vall del riu Fred.
Neix al S de les Gavarres, sota el coll de la Ganga, i s’uneix a Calonge Baix Empordà a la riera de Cabanyes per formar la riera de Calonge És ja esmentat el 944
els Cims de Calicant
Urbanització
Conjunt d’urbanitzacions, situades a la serra de Parentxisa, vora l’autovia València-Madrid, que ocupa part dels termes de Torrent (Horta) i Godelleta i Xiva (la Foia de Bunyol).
el Pi de Sant Just
El Pi de Sant Just
© Fototeca.cat
Urbanització
Urbanització del municipi d’Olius (Solsonès), al SE de Solsona, actualment cap del municipi.
S'hi localitza la casa del comú i des del 1954 l’església parroquial, que serveix les masies del sector i la nova urbanització, que inicià la seva construcció el 1969 La festa major de Sant Just se celebra el diumenge següent de sant Salvador
el Puig de Sant Ramon
Urbanització
Urbanització del municipi de Vulpellac (Baix Empordà), al límit amb el terme de la Bisbal d’Empordà.
el Port del Comte
Urbanització
Urbanització del municipi de la Coma i la Pedra (Solsonès), situada al voltant de l’estació d’esquí de Port del Comte.
Torre Valentina
Urbanització
Urbanització de la Costa Brava, situada al S de la badia de Sant Antoni o de Palamós, dins el terme de Calonge de Mar (Baix Empordà), en un petit cap on s’aixeca l’antiga torre Valentina, de defensa.
Ha estat realitzada per l’arquitecte Joan Antoni Coderch
s’Agaró
Cases a primera línia de costa, a s’Agaró
© Fototeca.cat
Urbanització
Urbanització del municipi de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró (Baix Empordà), entre la platja de Sant Pol i la de Sa Conca, un dels primers centres de turisme residencial de la Costa Brava.
El nucli inicial es troba 2 km al NE de Sant Feliu de Guíxols, sobre el petit promontori de Sant Pol, fistonat d’estretes cales i inclinat suaument cap a la mar, a l’E de la platja de Sant Pol, que pren, en aquest indret, el nom de platja de s’Agaró Cap al 1920 no hi havia sinó ramats de cabres i una pleta de parets blanques que servia d’aixopluc als pescadors, els quals l’anomenaven Senya Blanca El 1924 J Ensesa i Gabert encomanà a l’arquitecte Rafael Masó un projecte d’urbanització El 1932 fou inaugurat un hotel de luxe, l’Hostal de la Gavina Deu anys més tard fou construïda l’església, i…