Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Riufred
Urbanització
Antic veïnat i urbanització del municipi de Calonge (Baix Empordà), a la vall del riu Fred.
Neix al S de les Gavarres, sota el coll de la Ganga, i s’uneix a Calonge Baix Empordà a la riera de Cabanyes per formar la riera de Calonge És ja esmentat el 944
Can Blanc
Urbanització
Urbanització del municipi de Santa Pau (Garrotxa), al sector occidental del terme, vora la carretera d’Olot.
els Monestirs
Urbanització
Urbanització situada entre els termes de Puçol (Horta del Nord) i Sagunt (Camp de Morvedre), al vessant occidental del Picaio de Sagunt.
el Puig de Sant Ramon
Urbanització
Urbanització del municipi de Vulpellac (Baix Empordà), al límit amb el terme de la Bisbal d’Empordà.
Portsaplatja
Urbanització
Urbanització litoral del municipi d’Alboraia (Horta del Nord), convertida en part en residència d’antics veïns de la ciutat de València.
Es caracteritza per la presència de canals interiors
Torre Valentina
Urbanització
Urbanització de la Costa Brava, situada al S de la badia de Sant Antoni o de Palamós, dins el terme de Calonge de Mar (Baix Empordà), en un petit cap on s’aixeca l’antiga torre Valentina, de defensa.
Ha estat realitzada per l’arquitecte Joan Antoni Coderch
la Creu de Gràcia
Urbanització
Urbanització i zona residencial dels municipis de Godella i de Paterna (Horta del Nord), situada vora l’autovia de València a Llíria.
els Cims de Sant Antoni
Urbanització
Urbanització i zona residencial dels municipis de Paterna (Horta del Nord) i Bétera (Camp de Túria).
És utilitzada cada vegada més com a primera residència a causa l’obertura de l’autovia València-Llíria el 1992
s’Agaró
Cases a primera línia de costa, a s’Agaró
© Fototeca.cat
Urbanització
Urbanització del municipi de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró (Baix Empordà), entre la platja de Sant Pol i la de Sa Conca, un dels primers centres de turisme residencial de la Costa Brava.
El nucli inicial es troba 2 km al NE de Sant Feliu de Guíxols, sobre el petit promontori de Sant Pol, fistonat d’estretes cales i inclinat suaument cap a la mar, a l’E de la platja de Sant Pol, que pren, en aquest indret, el nom de platja de s’Agaró Cap al 1920 no hi havia sinó ramats de cabres i una pleta de parets blanques que servia d’aixopluc als pescadors, els quals l’anomenaven Senya Blanca El 1924 J Ensesa i Gabert encomanà a l’arquitecte Rafael Masó un projecte d’urbanització El 1932 fou inaugurat un hotel de luxe, l’Hostal de la Gavina Deu anys més tard fou construïda l’església, i…