Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
el Postiguet
Platja
Platja de la ciutat d’Alacant, a llevant de la ciutat i del port, al peu del turó de Santa Bàrbara.
la Devesa de l’Albufera
Platja
Dilatada platja sorrenca, al migjorn de l’embocadura del Túria i nodrida pels seus al·luvions, la qual, ben prest, es combina amb dunes i albufera.
El rosari de dunes ultrapassa els 10 km de llargària, amb una amplada màxima de 2 km i de vegades en dues o tres alineacions encavalcades les dunes més grosses, avui pràcticament fixades des de la reforestació, arriben als 7 o 8 m alt, però llur morfologia originària és molt desbaratada La Devesa és la restinga resultant de l’evolució d’un poulier o ganxo afavorit per la deriva longitudinal El topònim sembla respondre al caràcter medieval de reserva de llenya i vedat reial de caça amb cérvols i senglars El pinar és citat per Cabanilles Del patrimoni reial passà al municipi de València el 1911…
platja de les Arenes
Platja
Platja del terme municipal de València, immediatament al nord del port, entre el Riuet i la séquia d’en Gasc, davant el barri del Canyamelar, anomenada també platja de Garbí
.
En aquesta platja, hi fou installat un dels primers establiments de banys de mar de València, el balneari de les Arenes
Montsant
Priorat
Antic priorat cistercenc (Santa Maria Magdalena), situat al vessant oriental del castell de Xàtiva (Costera).
Hi fou establert el 1320, en traslladar-s’hi i abraçar l’orde del Cister les monges del convent de Santa Maria Magdalena de Montpeller, fundat a Alzira el 1273 i destruït per una avinguda del Xúquer El 1580 les monges foren traslladades a la Saidia de València, i al seu lloc fou erigit un priorat de monjos cistercencs dependents de Valldigna, que subsistí fins el 1835
platja de l’Aigua Amarga
Platja
Platja, la més meridional del municipi d’Alacant, anomenada també del Saladar, on desguassa la rambla de l’Aigua Amarga
.
Una torre de defensa, la torre de l’Aigua Amarga , fou construïda en aquest indret