Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
el Postiguet
Platja
Platja de la ciutat d’Alacant, a llevant de la ciutat i del port, al peu del turó de Santa Bàrbara.
s’Olla
Platja
Platja de la costa septentrional de Menorca, dins el terme des Mercadal, a llevant del promontori de sa Mola de Fornells.
S’hi ha establert la urbanització de Son Parc, amb un camp de golf
platja de son Xoriguer
Platja
Platja allargada de sorra fina, a la costa meridional de Menorca, dins el terme de Ciutadella, a llevant del cap d’Artrutx.
A prop hi havia la llacuna de son o çon Xoriguer , actualment dessecada A més dels llocs de son o çon Xoriguer Vell i de son o çon Xoriguer Nou , hi ha una urbanització
codolar de Torrenova
Platja
Cala
Cala i platja de la costa septentrional de Menorca, dins el municipi de Ciutadella, a llevant de la punta d’en Nati.
platja d’Atalis
Platja
Platja de la costa de migjorn de Menorca, dins el terme municipal des Mercadal, entre la platja de son Bou i les platges de Binigaus.
És anomenada també platja de Sant Tomàs Prop de la punta d’Atalis hi ha una moderna urbanització i hi han estat construïts dos grans hotels
platja de les Arenes
Platja
Platja del terme municipal de València, immediatament al nord del port, entre el Riuet i la séquia d’en Gasc, davant el barri del Canyamelar, anomenada també platja de Garbí
.
En aquesta platja, hi fou installat un dels primers establiments de banys de mar de València, el balneari de les Arenes
platja de l’Aigua Amarga
Platja
Platja, la més meridional del municipi d’Alacant, anomenada també del Saladar, on desguassa la rambla de l’Aigua Amarga
.
Una torre de defensa, la torre de l’Aigua Amarga , fou construïda en aquest indret
la Devesa de l’Albufera
Platja
Dilatada platja sorrenca, al migjorn de l’embocadura del Túria i nodrida pels seus al·luvions, la qual, ben prest, es combina amb dunes i albufera.
El rosari de dunes ultrapassa els 10 km de llargària, amb una amplada màxima de 2 km i de vegades en dues o tres alineacions encavalcades les dunes més grosses, avui pràcticament fixades des de la reforestació, arriben als 7 o 8 m alt, però llur morfologia originària és molt desbaratada La Devesa és la restinga resultant de l’evolució d’un poulier o ganxo afavorit per la deriva longitudinal El topònim sembla respondre al caràcter medieval de reserva de llenya i vedat reial de caça amb cérvols i senglars El pinar és citat per Cabanilles Del patrimoni reial passà al municipi de València el 1911…
arenal d’en Castell
Platja
Platja de la costa septentrional de Menorca, dins el municipi des Mercadal.
És un semicercle de platja triàsica amb dunes, al fons d’una profunda badia Hi ha una important urbanització