Resultats de la cerca

Segons Weidenreich, les restes pertanyen a una raça de transició neandertaliana semblant a la de Škul Palestina

Comprèn les províncies històriques de Dalarna, Wärmland, Närke, Västmanland, Södermanland i Uppland Encara avui hom considera dividida Suècia en les tres regions de Götaland, Svealand i Norrland

Les primeres restes d’estructures que probablement servien propòsits cerimonials daten entre el 8500 i el 7000 aC fossats per a sostenir, segurament, troncs de tipus totèmic Hom ha distingit fins a sis fases en la construcció del monument, durant la transició del Neolític  a l’ edat del bronze  3000-1500 aC, però a grans trets se’n poden distingir tres períodes El primer vers el 3000 aC era una gran plataforma circular de terra, de 97,5 m de diàmetre, amb petites fosses d’incineració El segon representà la construcció vers el 2500 aC d’un doble cercle concèntric de pedres en una bona part…

Amb el jaciment, molt pròxim, de Dimini, ha servit per a definir aquesta fase de la prehistòria grega

Són al SW de l’estany de Banyoles, del qual depenen tectònicament i hidrològicament, i són residus de la primitiva extensió d’aquest, com palesen els materials travertínics El diàmetre és de 6 a 30 m, i els principals s’anomenen estanyols de la Cendra, d’en Rovira, de la Guàrdia, de la Sorra, d’en Coromines, d’en Camós, de Plana-ferrana i Negre

És situat a 1900 m alt, al fons d’un circ d’origen glacial dels que integren la regió lacustre dels Encantats Els seus immissaris principals són els rius de Ratera, del Portarró i de Subenuix, que hi aporten les aigües que vessen dels estanys corresponents mentre que el seu emissari, el riu Escrita, drena la vall d’Espot fins a la Noguera Pallaresa L’estany té uns 800-900 m de llarg per 150-200 d’ample, amb un volum de 2,6 hm 3 Vora l’estany, envoltada de boscs de pi negre i amb l’horitzó clos per muntanyes com els Encantats a 1,5 km en direcció SSE, hi ha l’ ermita de Sant Maurici 1841 m…

És una gran albufera de prop de 14 km de N a S i 7 d’E a W, amb una profunditat sempre inferior a 5 m La superfície, aproximadament piriforme, presenta irregularitats, com les Dindilles, a l’E de l’illa sorrenca del Dos, i, ja en aigües llenguadocianes, la badia del Paurell La comunicació amb la mar, que manté el nivell hídric i la salinitat, és regulada pels graus del Sant Àngel, al N del Barcarès, i de Leucata, al NE Entre un i altre hi ha una llarga fletxa sorrenca, veritable lido , recentment agençat amb vista al turisme Allí s’ha establert, a més d’una carretera excellent, la…

Al vessant pallarès hi ha l' estany de Rosari d’Àrreu o estany superior d'Àrreu, a 2 180 m alt