Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
estanyol del Vilar
Estany
Estany perifèric de l’estany de Banyoles, al SW, prop de Porqueres (Gironès).
Té 175 m de longitud, 70 m d’ample i 6 m de profunditat des del 1949 és unit a l’estany de Banyoles per un canal
Spectrum-X-Gamma
Astronomia
Satèl·lit russodanès portador d’un observatori de raigs X i de raigs γ.
Es preveu que serà posat en òrbita a partir de l’any 2003 Tindrà una gran resolució espectral i l’habilitat de mesurar la polarització en raigs X en un ample rang d’energies, des de la regió de l’ultraviolat fins als raigs X durs
Square Kilometre Array
Astronomia
Telescopi radiointerferomètric, que es preveu que disposi de 30 radiotelescopis de 200 m de diàmetre i un àrea col·lectora de 100 km2 (100 vegades superior a la del VLA).
Això permetrà obtenir imatges del cel amb un camp de visió ample i una gran resolució superior a 0,1 segons d’arc de manera que es podran observar simultàniament al voltant de 100 fonts independents La sensibilitat de l’instrument serà també de dos ordres de magnitud superior a la dels instruments actuals L’SKA serà construït per un consorci internacional format per Austràlia, el Canadà, diversos països europeus, l’Índia, els EUA i la Xina És previst que ofereixi les primeres imatges el 2020
Mars Science Laboratory

Recreació del vehicle Curiosity dipositat per la Mars Science Laboratory a Mart
© NASA
Astronomia
Missió de la NASA destinada a l’exploració, mitjançant el vehicle tot terreny anomenat Curiosity, del planeta Mart.
Fou llançada el 26 de novembre de 2011 i arribà a Mart el 6 d’agost de 2012 La missió té per objectiu la detecció i la identificació de compostos orgànics de carboni per a determinar si Mart reuní en algun moment de la seva història les condicions per a acollir vida microbiana, a més de recopilar informació sobre l’evolució geològica i atmosfèrica del planeta, i també determinar la distribució dels cicles de l’aigua i de diòxid de carboni en forma sòlida, líquida o gasosa El punt d’aterratge seleccionat, des d’on hom ha dut a terme les prospeccions, és el cràter Gale, a l'hemisferi sud El…
estany de Sant Maurici
L’estany de Sant Maurici amb els Encantats, al fons
© Fototeca.cat
Estany
Llac del Pirineu Central, al terme d’Espot (Pallars Sobirà), inclòs dins el parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
És situat a 1900 m alt, al fons d’un circ d’origen glacial dels que integren la regió lacustre dels Encantats Els seus immissaris principals són els rius de Ratera, del Portarró i de Subenuix, que hi aporten les aigües que vessen dels estanys corresponents mentre que el seu emissari, el riu Escrita, drena la vall d’Espot fins a la Noguera Pallaresa L’estany té uns 800-900 m de llarg per 150-200 d’ample, amb un volum de 2,6 hm 3 Vora l’estany, envoltada de boscs de pi negre i amb l’horitzó clos per muntanyes com els Encantats a 1,5 km en direcció SSE, hi ha l’ ermita de Sant Maurici 1841 m…
l’Encanyissada
La bassa de l’Encanyissada, un dels sectors característics del delta de l’Ebre
© Arxiu Fototeca.cat
Estany
Estany de la dreta de l’Ebre, dins el terme d’Amposta, de 5,5 km de llarg per 2 km d’ample màxim, i d’uns 7 km 2
de superfície, un dels més extensos dels Països Catalans.
La gola vella és obturada per una massa alluvial que tot just comença a ésser conreada Rep séquies diverses, com la de l’Agulla, i és vorejat al SW per la general de desguàs La pesca hi és abundant, unes 60 tones anuals, la meitat, d’anguiles hom hi pesca amb xarxa llisses, barbs, llobarros i sobretot amb una pantena o almadrava que hom fixa vora el grau antic, on ha sorgit un petit nucli, l’Encanyissada 31 h 1981
eclipsi

Els diferents tipus d’eclipsi solar i lunar
© Fototeca.cat
Astronomia
Obscuriment total o parcial de la llum que un observador rep d’un astre, que s’esdevé quan un segon astre s’interposa entre l’astre en qüestió i l’observador o quan l’astre entra dins l’ombra o la penombra d’un altre.
Els eclipsis més coneguts popularment són els de Sol i els de Lluna, bé que hom observa també els eclipsis dels satèllits de Júpiter originats per aquest planeta, i els d’altres satèllits del sistema solar, així com els eclipsis d’una de les components d’un estel binari binaris eclipsants o d’altres objectes celestes binaris La possibilitat dels eclipsis solars i lunars prové de dues raons D’una banda, encara que el diàmetre del Sol és unes quatre-centes vegades més gran que el de la Lluna, el fet que el Sol sigui unes quatre-centes vegades més lluny de la Terra que no pas la Lluna fa que…