Resultats de la cerca
Es mostren 147 resultats
estany de Sant Maurici
L' estany de Sant Maurici amb els Encantats, al fons
© Fototeca.cat
Estany
Llac del Pirineu Central, al terme d’Espot (Pallars Sobirà), inclòs dins el parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
.
És situat a 1 900 m alt, al fons d’un circ d’origen glacial dels que integren la regió lacustre dels Encantats Els seus immissaris principals són els rius de Ratera, del Portarró i de Subenuix, que hi aporten les aigües que vessen dels estanys corresponents mentre que el seu emissari, el riu Escrita, drena la vall d’Espot fins a la Noguera Pallaresa L’estany té uns 800-900 m de llarg per 150-200 d’ample, amb un volum de 2,6 hm 3 Vora l’estany, envoltada de boscs de pi negre i amb l’horitzó clos per muntanyes com els Encantats a 1,5 km en direcció SSE, hi ha l' ermita de Sant Maurici 1 841 m…
estany de Rosari
Estany
Estany de la coma de Baciver, a la capçalera del riu d’Àrreu, a 2.320 m alt., dins el municipi de l’Alt d’Àneu (Pallars Sobirà), però al vessant aranès de la línia de crestes (tuc de Varimanha, el Muntanyó d’Àrreu, tuc dels Erculls) que separa les conques de la Garona i de la Noguera Pallaresa entre el port de la Bonaigua i el pla de Beret.
Al vessant pallarès hi ha l' estany de Rosari d’Àrreu o estany superior d'Àrreu, a 2 180 m alt
estanys de la Pera
Estany Petit de la Pera
Abel Cerezuela Sanjulián (CC BY-NC-ND 2.0)
Estany
Grup d’estanys (Estany Gran de la Pera —2.360 m alt.— i Estany Petit de la Pera —2.310 m alt.—) de la Baixa Cerdanya, al municipi de Lles de Cerdanya, al vessant meridional de la línia de crestes que separa Andorra de la Cerdanya (colls de Claror i de Perafita).
Llur emissari és el riu d’Arànser, que aflueix per la dreta al Segre, prop de Martinet Prop dels estanys hi ha el refugi dels Estanys de la Pera , edificat el 1957
estany Gerber
Estany
Estany d’origen glacial (2 270 m) a la capçalera de la vall d’Àneu (Pallars Sobirà), al vessant N dels pics de Bassiero i del massís de Saburedo, dins el terme de la Mancomunitat dels Quatre Pobles.
Centra la vall de Gerber, que aflueix a la vall de la Bonaigua prop del santuari de les Ares
estany de la Gola
Estany
Estany de la capçalera de la vall d’Unarre (Pallars Sobirà), a la vall d’Àneu, dominat pel Mont-roig.
És alimentat per un emissari de l’estany de Calberante
estany de Lladres
Estany
Petit estany a la vall de Peguera (tributària, per la dreta, de la vall d’Espot, al Pallars Sobirà), aigua avall dels estanys de Peguera, sota el pic de Lladres (2.555 m).
Regulat per la presa de la Font Grassa, alimenta, a través del canal de Lladres , la central de Lladres central de Lladres
estany de Certascan
estany i pic de Certascan
© Xevi Varela
Estany
Estany de la capçalera de la vall de Cardós (Pallars Sobirà), a l’est del pic de Certascan
(2.853 m alt.).
Desguassa, mitjançant el riu de Certascan , al riu de Lladorre Darrerament hi ha estat construïda una resclosa per a l’aprofitament hidroelèctric de l’estany a través d’un canal subterrani de conducció de l’aigua a la central de Tavascan
estany de Castelló
Estany
Estany del terme de Castelló d’Empúries (Alt Empordà), reduït actualment, per dessecament, a alguns fragments costaners Aiguamolls de l'Empordà).
Als s IX i X s’estenia probablement fins al peu de la serra de Rodes el 945 el comte d’Empúries Gausfred I concedí drets exclusius de pesca al monestir de Sant Pere, voltant tres illes, amb altres estanyols perifèrics als termes de Rodes i Palau-saverdera Al començament del s XIX un dels estanys principals arribava encara a Sant Joan Sescloses la Mugueta n'enllaçava dos més, actualment aiguamolls, que desguassaven per la riera de Salines i el grau de la Muga