Resultats de la cerca
Es mostren 78 resultats
estanyols de Sant Miquel de Campmajor
Estany
Grup de petits estanys d’origen tectònic, alguns de formació recent (1872 i 1908), del municipi de Sant Miquel de Campmajor (Pla de l’Estany), a la capçalera de la riera de Campmajor.
Són al SW de l’estany de Banyoles, del qual depenen tectònicament i hidrològicament, i són residus de la primitiva extensió d’aquest, com palesen els materials travertínics El diàmetre és de 6 a 30 m, i els principals s’anomenen estanyols de la Cendra, d’en Rovira, de la Guàrdia, de la Sorra, d’en Coromines, d’en Camós, de Plana-ferrana i Negre
estanys de Ribereta
Estany
Estanys d’origen glacial (2 270 m alt.), a la capçalera de la vall de Rencules (afluent, per la dreta, de la vall de Valarties), dins el municipi de Salardú (Vall d’Aran).
És dominat pel tuc de Ribereta 2 670 m alt, al límit amb la vall de Boí Pallars Jussà
estany d’Era Restanca
Estany
Estany de la vall de Rius, dins el municipi de Salardú (Vall d’Aran), dins l’antic terme d’Arties, que es forma, amb aigua procedent de l’estany de Mar, en una vall afluent, per la dreta, al barranc de Rius.
És aprofitat, mitjançant una presa, per a l’obtenció d’electricitat
estany Redon
© Xevi Varela
Estany
Estany de capçalera de la Noguera Ribagorçana, al vessant meridional del port de Viella (Vall d’Aran).
A través del barranc de l’Escaleta desguassa a la vall de Conangles
estanyol de la Cendra
Estany
Estany situat a la perifèria de l’estany de Banyoles (Pla de l’Estany), d’uns 50 m de diàmetre.
Ha rebut aquest nom per tal com el fons és cobert per fang de color gris
estanh dera Solana
© Xevi Varela
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina