Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
estanyols de Sant Miquel de Campmajor
Estany
Grup de petits estanys d’origen tectònic, alguns de formació recent (1872 i 1908), del municipi de Sant Miquel de Campmajor (Pla de l’Estany), a la capçalera de la riera de Campmajor.
Són al SW de l’estany de Banyoles, del qual depenen tectònicament i hidrològicament, i són residus de la primitiva extensió d’aquest, com palesen els materials travertínics El diàmetre és de 6 a 30 m, i els principals s’anomenen estanyols de la Cendra, d’en Rovira, de la Guàrdia, de la Sorra, d’en Coromines, d’en Camós, de Plana-ferrana i Negre
estany de Salses
Estany
Estany, el més septentrional i extens dels Països Catalans (del Rosselló), bé que parcialment occità.
És una gran albufera de prop de 14 km de N a S i 7 d’E a W, amb una profunditat sempre inferior a 5 m La superfície, aproximadament piriforme, presenta irregularitats, com les Dindilles, a l’E de l’illa sorrenca del Dos, i, ja en aigües llenguadocianes, la badia del Paurell La comunicació amb la mar, que manté el nivell hídric i la salinitat, és regulada pels graus del Sant Àngel, al N del Barcarès, i de Leucata, al NE Entre un i altre hi ha una llarga fletxa sorrenca, veritable lido , recentment agençat amb vista al turisme Allí s’ha establert, a més d’una carretera excellent, la…
estany de la Comassa
Estany
Estany de capçalera a la vall d’Angostrina, a l’E del Carlit (Alta Cerdanya).
El seu emissari és el Mesclant d’Aigües
estanyol de la Cendra
Estany
Estany situat a la perifèria de l’estany de Banyoles (Pla de l’Estany), d’uns 50 m de diàmetre.
Ha rebut aquest nom per tal com el fons és cobert per fang de color gris
estany del Castellar
Estany
Estany del massís del Carlit, a l’Alta Cerdanya, a l’E del Carlit.
Desguassa per la vall d’Angostrina
estanyols de Montalt
Estany
Petits estanys (estanyol gros de Montalt i estanyol petit de Montalt) situats uns 400 m al S de l’estany de Banyoles (Pla de l’Estany).
gorgs de Noedes
Estany
Estanys de capçalera de la riera de Noedes, afluent (amb la riera d’Orbanyà) de la Tet per l’esquerra.
El gorg Blau 2 130 m alt, el més petit, desguassa per una conducció al naixement de la riera, a la sortida del gorg Estelat 2 110 m alt És considerat també pertanyent a aquest grup el gorg Negre, a la capçalera de la veïna vall d’Évol Han donat origen a moltes llegendes
gorg Estelat
Estany
Estany (2.110 m alt), el més gran dels gorgs de Noedes (Conflent), a la capçalera d’aquesta vall, al peu de la serra de Madres.