Resultats de la cerca
Es mostren 355 resultats
estanys de Ventolau
Estany
Grup d’estanys de la capçalera de la vall d’Unarre (Pallars Sobirà), al vessant sud-occidental del pic de Ventolau (2 849 m alt.), termenal dels municipis de la Guingueta d’Àneu (Vall d’Àneu) i de Lladorre (vall de Cardós).
estanys del Vedo
Estany
Grup d’estanys a la capçalera de la vall de Cardós, dins el municipi de Lladorre (Pallars Sobirà), als vessants orientals del pic de Ventolau i del seu contrafort septentrional, el pic del Vedo
.
L’emissari, el barranc del Vedo , aflueix al riu de Tavascan
estany Tòrt de Rius
Estany
Estany de la coma de Rius, a la capçalera de la vall de Valarties, al vessant N del tossal de Mola Gran, dins el terme de Salardú (Vall d’Aran).
Les seves aigües alimenten l’estany de Rius
estany Tort de Peguera
Estany Tort de Peguera (Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Estany
Estany de la vall de Peguera, a la vall d’Espot (Pallars Sobirà), alimentat per l’emissari de l’estany Negre.
És aprofitat per a la producció d’electricitat a la central de Lladres Vora seu hi ha el refugi Josep Maria Blanc
estany Tort
Estany
Estany de la capçalera de la vall Fosca (Pallars Jussà), damunt Cabdella, un dels més grans de la conca del Flamisell, que rep l’aigua de l’estany Mariola.
Forma part del sistema d’alimentació de la central hidroelèctrica de Cabdella
Lo Vacarés
Estany
Estany de les Boques del Roine, a la Camarga, Provença (Occitània).
Té uns 600 km 2 i una profunditat d’uns 50 cm Separat de la mar per un dic, constitueix, amb la seva riba i els seus illots, una reserva natural zoològica i botànica
estanyol del Vilar
Estany
Estany perifèric de l’estany de Banyoles, al SW, prop de Porqueres (Gironès).
Té 175 m de longitud, 70 m d’ample i 6 m de profunditat des del 1949 és unit a l’estany de Banyoles per un canal
estany d’Ivars i Vila-sana
estany d’Ivars i Vila-sana
© Xevi Varela
Estany
Estany arreic del pla d’Urgell, als termes municipals d’Ivars d’Urgell i Vila-sana.
Originat en temps quaternaris com a dipòsit d’aiguamoll, en ésser establerts els regatges del canal d’Urgell 1861 fou aprofitat per a abocar-hi escorrialles d’un sector del canal, en relació amb la séquia segona Així s’enfondí fins a uns 4 m i assolí unes dimensions de 2,5 × 1,8 km Hom emprengué el sanejament d’aquestes aigües residuals, que, en les llargues secades, deixaven una capa de sals clorurs i sulfats Entre 1949 i 1951 fou dessecat i convertit en terres per al conreu El 1993 els ajuntaments d’Ivars d’Urgell i Vila-sana i la Diputació de Lleida iniciaren el procés legal per a la…