Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Sant Cebrià de Penida
Canònica
Antiga cel·la monàstica del territori de Peralada (Alt Empordà); de situació desconeguda, discutida des del 877 entre els monestirs de Banyoles i de Sant Policarp de Rasés.
És considerada de Banyoles entre el 877 i el 899 aquest any fou adjudicada per un precepte reial a la seu de Girona, juntament amb les celles veïnes de Sant Pere de Rodes, Sant Joan Sescloses i Sant Fruitós de la Vall de Santa Creu En crear-se el monestir de Sant Pere de Rodes, aquest la considerà seva 934-1090 Banyoles la hi discutí el 1090 i guanyà el plet Consta com a propietat de Banyoles entre el 1097 i el 1174, i després se'n perd el record
el Portitxol

El Portitxol, a l’Escala
© Fototeca.cat
Cala
Cala del municipi de l’Escala (Alt Empordà), al S de Sant Martí d’Empúries, prop de les ruïnes d’Empúries.
es Portaló
Cala
Cala de la península del cap de Creus, dins el terme de Cadaqués (Alt Empordà), a ponent de la cala Culip, davant la qual hi ha l’illot des Portaló
.
cala Riells

Vista de la platja de Riells
© CIC-Moià
Cala
Cala de la Costa Brava, dins el terme de l’Escala (Alt Empordà), situada al S de la badia de Roses i del nucli antic de la vila, a l’extrem N del massís del Montgrí.
Ha esdevingut un important centre residencial i turístic amb un important port esportiu i de pesca
cala Fornells

Penya-segat a la cala Fornells del Port de la Selva
© Fototeca.cat
Cala
Cala de la península del cap de Creus, al terme del Port de la Selva (Alt Empordà), entre la punta Blanca, a l’E, i la punta Fornells
, a l’W.
cala de Culip

Cala de Culip a Cadaqués
© Fototeca.cat
Cala
Cala de la costa de l’Alt Empordà, límit N del promontori del cap de Creus, al terme de Cadaqués.
Hi ha un jaciment arqueològic submarí compost de cinc naus romanes Fou descobert, el 1984, per un equip d’arqueòlegs dirigits per XNieto Una de les naus —Culip IV— era intacta Provenia de Narbona i s’enfonsà durant el regnat de l’emperador Vespasià Duia una càrrega de ceràmica sigillada, produïda a La Graufesenca Millau, Occitània, ceràmica de paret fina, àmfores Dressel fabricades a Andalusia, lluernes originàries de Roma, etc És el primer jaciment arqueològic submarí descobert a Catalunya i és un eloqüent exemple del comerç de redistribució de la segona meitat del s I dC
cala Conca
Cala
Cala retallada dins el límit meridional de la badia de Cadaqués (Alt Empordà).
cala Cativa
Cala
Cala de la península del cap de Creus, al terme del Port de la Selva (Alt Empordà), entre el cap Mitjà i la punta Fornells.
cala Nans

Far de cala Nans, a Cadaqués
© Fototeca.cat
Cala
Cala de la badia de Cadaqués (Alt Empordà), a l’extrem S, que tanca a llevant un promontori on s’aixeca el far de cala Nans
.
l’Om
Canònica
Priorat canonical augustinià (Santa Maria de l’Om) del municipi de Masarac (Alt Empordà), situat al veïnat del Priorat, a llevant del poble.
El 1139 el bisbe de Girona donà a l’abat de Vilabertran l’església de la Mare de Déu de l’Om, juntament amb les de Masarac i de Sant Cebrià de Mollet, perquè hi establís una comunitat canonical, dependent de Vilabertran Hom coneix priors des del 1142 fins a mitjan s XIV, que subsistí el títol però sense comunitat El 1592 hi fou traslladada la parròquia de Masarac