Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
cala Esfonts
Cala
Cala del port de Maó (Menorca), a llevant del nucli urbà des Castell.
Antic moll de pescadors, és convertit en centre turístic
Aiguafreda

Cala d’Aiguafreda, a Begur
© Fototeca.cat
Cala
Cala de la Costa Brava, al terme de Begur (Baix Empordà), al NE de la cala de sa Tuna.
Prop de la platja s’agrupa el nucli turístic de Cap-sa-sal
cala Riells

Vista de la platja de Riells
© CIC-Moià
Cala
Cala de la Costa Brava, dins el terme de l’Escala (Alt Empordà), situada al S de la badia de Roses i del nucli antic de la vila, a l’extrem N del massís del Montgrí.
Ha esdevingut un important centre residencial i turístic amb un important port esportiu i de pesca
s’Algar
Cala
Cala de la costa occidental de Menorca, al municipi de Sant Lluís, entre la cala d’Alcaufar i la punta d’es Rafalet.
Una urbanització relativament nova i una carretera que l’uneix a la carretera de Sant Lluís a Alcaufar han convertit aquesta cala en un centre turístic
cala Gració
Cala
Cala i centre turístic de la costa d’Eivissa, al nord de Sant Antoni de Portmany, amb dues platges molt concorregudes.
cala Llonga
Cala
Cala de la costa meridional de Mallorca (Santanyí), una de les tres que engloba el nucli turístic de Cala d’Or
.
Al s XVIII hi fou bastit un fortí
Portinatx
Cala
Cala de la costa del municipi de Sant Joan de Labritja (Eivissa), al N de la vila, actualment centre turístic d’importància creixent.
És també una venda de la parròquia de Sant Joan
cala Pada
Cala
Cala de la costa oriental d’Eivissa, a llevant i dins el terme de Santa Eulària del Riu, on hi ha un nucli turístic.
cala de la Fustera
Cala
Cala de la costa de la Marina Alta, dins el municipi de Benissa, prop del terme de Calp, on ha sorgit un important nucli turístic.
Hi ha un embarcador
cala de Canyelles

Vista de la platja de Canyelles Grosses o l’Almadrava
© Fototeca.cat
Cala
Cala i nucli turístic ( Canyelles Grosses
) de la península del cap de Creus, a llevant de la vila de Roses (Alt Empordà), del municipi de la qual forma part.
Hi havia hagut una almadrava fins al s XIX