Resultats de la cerca
Es mostren 82 resultats
Es-Sa‘íd
Geografia física
Nom àrab referit a la regió de l’Alt Egipte, és a dir, a la part de la vall del Nil situada al S del delta d’aquest riu, que constitueix el Baix Egipte.
Com a nuclis poblacionals destaquen 'Aswān i Luxor
gorges de Galamús
Les gorges de Galamús
© Fototeca.cat
Congost
Falla que interromp la línia seguida de les Corberes, per on l’Aglí passa del Perapertusès a la Fenolleda.
Al congost hi ha diverses coves, que foren habitades aviat per ermitans Sant Antoni de Galamús
Fraguerau
Congost de Fraguerau
© Xevi Varela
Congost
Congost que forma el riu de Montsant entre la serra de la Llena i el massís del Montsant, dins el terme d’Ulldemolins (Priorat), el qual també rep el nom de congost d’Alboquer.
Segons tradició, hi habità fra Guerau Miquel, amb fra Joan i altres anacoretes De fet, el 1192 fra Guerau rebé la possessió i el domini d’una bona part del Montsant, entre l’ermita de Sant Bartomeu i la de Santa Maria del Montsant el 1210 cedí una part de la seva concessió als Balb de Lleida perquè hi fos edificat un monestir, i ell es retirà vers Bonrepòs Segons la llegenda, fra Guerau habità en una gran balma o cova del congost, on edificà l’ermita de Sant Bartomeu, encara subsistent, i la de Santa Maria, ja desapareguda
la Fou
Congost
Congost per on l’Aglí, just després de l’aiguabarreig amb la Bolzana, s’obre pas a través de l’alineació calcària de la serra de l’Esquerda, que separa les valls de l’Agli (Sant Pau de Fenollet) i de l’Adasig (l’Esquerda), a la Fenolleda.
A l’entrada del congost, on un vell pont romànic travessa el riu, brolla la font Calda o font de la Fou , d’aigua sulfurada càlcica d’aplicació mèdica
gorges de la Fou
gorges de la Fou
© Fototeca.cat
Congost
Profund i espectacular congost obert a la roca calcària per un petit afluent del Tec per l’esquerra, al límit dels municipis de Montferrer i d’Arles (Vallespir).
Té una longitud d’uns 2 km, una profunditat de 150 m i una separació entre les dues parets que, al fons, sovint només és d’1 m Han estat condicionades per ésser visitades
gorja de Cremal
Congost
Gran entalladura oberta pel riu de Núria al llarg de 3 km fins a l’aiguabarreig amb el Freser.
A la confluència s’ha format l’espadat de 700 m de desnivell anomenat les roques de Totlomon
congost del Cairat
Congost
Congost del Llobregat, al peu del massís de Montserrat entre Collbató i Esparreguera (Baix Llobregat).
La presa del Cairat deriva l’aigua del Llobregat vers la colònia Sedó
estret de les Cabanotes
Vista del Segre a la sortida de l’estret de cabanotes (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Congost
Congost del Segre, entre els municipis d’Estamariu i d’Alàs i Cerc (Alt Urgell), per on el riu penetra al pla de la Seu.
pas d’Escales
Vista del pas d’Escales
© Fototeca.cat
Congost
Congost que forma, a la Ribagorça, la Noguera Ribagorçana en travessar la serra de Sant Gervàs, aigua avall del Pont de Suert, fins a Sopeira (és anomenat també congost de Sopeira
), on hi ha el monestir d’Alaó.
Forma el límit entre les valls altes del riu i la Terreta, i fins a la construcció de la pista d’Escales hom guanyava aquest pas pel coll de Llastarri 1 300 m alt a l’est, i pel de l’Espina 1 110 m a l’oest El congost, un dels més importants del Pirineu català, ha estat modernament 1955 aprofitat en la seva major part per a la construcció del pantà d’Escales , de l’ENHER, d’uns 10 km de llargada la resclosa té 125 m d’alçada, la seva capacitat és de 152 milions de m 3 i la potència installada és de 45 000 kW
pas de Codella
Congost
Congost obert pel riu Fluvià a través d’un dic basàltic, que comunica la plana d’en Bas amb la d’Olot (Garrotxa), per on passa la carretera d’Olot a Sant Feliu de Pallerols.