Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
gorges de Galamús
Les gorges de Galamús
© Fototeca.cat
Congost
Falla que interromp la línia seguida de les Corberes, per on l’Aglí passa del Perapertusès a la Fenolleda.
Al congost hi ha diverses coves, que foren habitades aviat per ermitans Sant Antoni de Galamús
la Fou
Congost
Congost per on l’Aglí, just després de l’aiguabarreig amb la Bolzana, s’obre pas a través de l’alineació calcària de la serra de l’Esquerda, que separa les valls de l’Agli (Sant Pau de Fenollet) i de l’Adasig (l’Esquerda), a la Fenolleda.
A l’entrada del congost, on un vell pont romànic travessa el riu, brolla la font Calda o font de la Fou , d’aigua sulfurada càlcica d’aplicació mèdica
gorges de la Fou
gorges de la Fou
© Fototeca.cat
Congost
Profund i espectacular congost obert a la roca calcària per un petit afluent del Tec per l’esquerra, al límit dels municipis de Montferrer i d’Arles (Vallespir).
Té una longitud d’uns 2 km, una profunditat de 150 m i una separació entre les dues parets que, al fons, sovint només és d’1 m Han estat condicionades per ésser visitades
les Escaldes
Balneari
Balneari (1 390 m) del municipi d’Angostrina i Vilanova de les Escaldes (Alta Cerdanya), a l’esquerra del torrent de Coma Ermada, al vessant S del Carlit.
Les aigües, sulfuroses i arsenicals, sorgeixen de diverses fonts, de 18° a 42°C Fins el 1821 —que fou construït l’actual establiment— hi hagué vestigis d’unes termes romanes Abans del tractat dels Pirineus 1659 en tenia cura el consell de Puigcerdà Adquirí importància al llarg del s XIX i primera meitat del XX actualment només subsisteix com a sanatori La capella, moderna, conserva un retaule gòtic Mare de Déu del Remei, 1480 del Mestre d’Olot
els Graus de Canavelles
Balneari
Balneari d’aigües sulfuroses alcalines naturals, del municipi de Canavelles (Conflent), a l’esquerra de la Tet, aigua amunt del poble, prop dels Banys de Toès.
És a la sortida del congost dels Graus , que tanca la vall d’Engarra, a l’indret de l’antic monestir d’Eixalada
congost de la Guillera
Congost
Congost, al límit del Conflent i del Rosselló, dit també gorja de la Bau, per on la Tet travessa els contraforts dels Aspres.
estret de Cavanac
Congost
Congost de l’Aglí, entre Estagell i les Cases de Pena (Rosselló), obert entre les serres de Pena i de Talteüll; al mig del congost, a la vora dreta del riu, hi ha l’antiga masia de Cavanac, l’església de la qual, esmentada ja el 991, depenia de l’abadia de Sant Esteve del Monestir.
banys de Toès
Balneari
Balneari del municipi de Nyer (Conflent), situat a 740 m alt, a la dreta de la Tet, al fons del llarg congost dels Graus, vora el límit amb el terme de Toès, en un indret anomenat tradicionalment Aigüescaldes.
Les fonts termals són nombroses 42, amb temperatures entre 22 i 78°C, en general sulfuroses, i indicades per al reumatisme L’edifici és ampli i modern Prop d’aquest indret hi havia hagut el monestir d'Eixalada
banys del Voló
Els jardins dels banys del Voló
© Fototeca.cat
Balneari
Balneari del municipi del Voló (Rosselló), just al límit amb el de Morellàs i les Illes (Vallespir), a l’esquerra del riu de Roma (a la confluència amb el córrec de Sant Martí), sota el pic d’Estella, al peu de la carretera de Barcelona a Perpinyà.
Les aigües són bicarbonatades, sòdiques, alcalines, gasoses i ferruginoses, i són indicades per a malalties del fetge, dels ronyons, de l’aparell digestiu i de la pell hom n'embotella i comercialitza, i són utilitzades en banys i dutxes a l’establiment balneari L’edifici fou construït el 1859 Hi ha tres fonts la font del Voló , la de Sant Martí la més antiga i la Clementina el córrec de Sant Martí ha estat convertit en parc Vora l’establiment hi ha un casino de joc