Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
la Fou
Congost
Congost per on l’Aglí, just després de l’aiguabarreig amb la Bolzana, s’obre pas a través de l’alineació calcària de la serra de l’Esquerda, que separa les valls de l’Agli (Sant Pau de Fenollet) i de l’Adasig (l’Esquerda), a la Fenolleda.
A l’entrada del congost, on un vell pont romànic travessa el riu, brolla la font Calda o font de la Fou , d’aigua sulfurada càlcica d’aplicació mèdica
culpa
Dret penal
Acció o omissió, conscient i voluntària, contrària a les normes de diligència o prudència comunes, de la qual deriva un resultat danyós no previst pel culpable, però penat per la llei, o que, tot i havent estat previst pel culpable, aquest no esperava que es produís.
Dóna lloc a l’aplicació d’una pena i a la responsabilitat civil dels perjudicis causats El grau de culpabilitat varia segons la importància de la negligència i del dany causat, i pren una diferent qualificació jurídica imprudència temerària simple, etc
arrest major
Dret
Dret penal
Pena de reclusió, aplicable per la comissió de determinats delictes, que pot durar d’un mes i un dia a sis mesos.
La seva aplicació comporta certes penes accessòries i prescriu al cap de cinc anys El reu d’arrest pot beneficiar-se de la codemna condicional i, un cop aconseguida aquesta remissió o complerta la condemna, pot obtenir la rehabilitació i la cancellació dels antecedents penals al cap de dos anys
marca
Història
Dret penal
En l’Antic Règim, senyal infamant que hom feia en el cos d’un delinqüent, amb ferro roent o bé escapçant-li un dit o un tros d’orella.
El fet d’ésser marcat era una prova de la reincidència del reu en el cas d’ésser sotmès a judici per una malifeta posterior, i portava aparionada l’aplicació de penalitats més greus moltes vegades, la capital Als Països Catalans, la marcada dels condemnats s’extingí a la darreria del s XVIII
indult
Dret penal
Gràcia especial per la qual hom perdona algú o molts de tota, o d’una part, la pena a què havien estat condemnats.
A diferència de l’amnistia, l’indult no anulla l’antijuridicitat del fet que motivà la condemna L’indult tendeix a reparar fins on sigui possible les conseqüències dels errors judicials i constitueix un mitjà per a reduir els casos d’aplicació de la pena capital en els països on aquesta és encara vigent A l’Estat espanyol no és permesa la concessió d’indults amb caràcter general
eutanàsia passiva
Dret penal
Eutanàsia realitzada mitjançant la interrupció d’un tractament o l’absència de la seva aplicació.
eutanàsia
Dret penal
Sociologia
Mort provocada amb mitjans adequats en un malalt terminal per tal d’evitar-li sofriments o una qualitat de vida considerada degradant.
Segons l’aplicació, hom distingeix entre eutanàsia activa i eutanàsia passiva En la majoria d’estats constitueix un delicte, bé que la seva pràctica sovint és consentida en la segona forma El codi penal espanyol del 1995 tipifica l’eutanàsia com un delicte d’inducció al suïcidi En algunes legislacions d’estats desenvolupats, la pressió d’una part creixent de l’opinió pública n’ha comportat una certa tolerància, amb una regulació més o menys restrictiva segons els casos Així, a Suïssa, l’eutanàsia activa és tolerada des de la dècada de 1940 en bona part a causa de la menció expressa del…
dret penal
Dret penal
Conjunt de normes que fixa les accions i omissions considerades nocives a l’ordre establert, determinades, reprimides i castigades en exercici de la potestat que l’estat s’atribueix en nom de la societat.
En sentit subjectiu, és el dret de l’estat a definir els delictes i a imposar i executar les penes i altres mesures de lluita contra la criminalitat Objectivament, és el conjunt de normes establertes a fi de determinar els mitjans de correcció i seguretat corresponents a cada delicte L’estat és l’únic definidor del dret penal, però el seu poder ha d’ésser matisat pels drets inherents a la persona humana, que li són superiors Les doctrines més avançades refusen l’eficàcia de qualsevol sistema punitiu basat en la marginació social i que no combati els defectes estructurals que fomenten els…
antecedents penals
Dret penal
Relació de condemnes penals dictades contra una persona.
L’existència d’antecedents penals, que normalment consten en un registre especial, constitueix la circumstància agreujant de la responsabilitat penal de reincidència a més, pot produir, segons quins siguin els delictes comesos anteriorment, d’altres efectes legals inhabilitat per a ésser tutor i protector i per a ésser testimoni en els testaments, incapacitat per a succeir per causes d’indignitat, exclusió de l’exercici de determinats càrrecs públics i d’altres Els antecedents es cancellen per mort de l’interessat, si té 70 anys d’edat i no compleix condemna o no és sotmès a…