Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
gorges de Galamús
Les gorges de Galamús
© Fototeca.cat
Congost
Falla que interromp la línia seguida de les Corberes, per on l’Aglí passa del Perapertusès a la Fenolleda.
Al congost hi ha diverses coves, que foren habitades aviat per ermitans Sant Antoni de Galamús
la Fou
Congost
Congost per on l’Aglí, just després de l’aiguabarreig amb la Bolzana, s’obre pas a través de l’alineació calcària de la serra de l’Esquerda, que separa les valls de l’Agli (Sant Pau de Fenollet) i de l’Adasig (l’Esquerda), a la Fenolleda.
A l’entrada del congost, on un vell pont romànic travessa el riu, brolla la font Calda o font de la Fou , d’aigua sulfurada càlcica d’aplicació mèdica
gorges de la Fou
gorges de la Fou
© Fototeca.cat
Congost
Profund i espectacular congost obert a la roca calcària per un petit afluent del Tec per l’esquerra, al límit dels municipis de Montferrer i d’Arles (Vallespir).
Té una longitud d’uns 2 km, una profunditat de 150 m i una separació entre les dues parets que, al fons, sovint només és d’1 m Han estat condicionades per ésser visitades
estret d’Ísber
Congost
Congost del municipi de la Vall de Laguar (Marina Alta), per on corre el barranc de l’Infern, nom que rep en aquest indret el Girona.
El 1900 fou projectat el pantà d’Ísber per a regar 1 500 ha és receptor d’una conca de 57 km 2 i té uns recursos eventuals d’11 hm 3 en 1943-44 hom hi realitzà obres d’impermeabilització, puix que experimentava pèrdues la resclosa té 27 m d’altura L’antic nucli de població fou lloc de moriscs 11 focs el 1602 de la parròquia d’Orba des del 1534, dins la fillola d’Oliva
estret de Cavanac
Congost
Congost de l’Aglí, entre Estagell i les Cases de Pena (Rosselló), obert entre les serres de Pena i de Talteüll. Al mig del congost, a la vora dreta del riu, hi ha l’antiga masia de Cavanac, l’església de la qual, dedicaca a Santa Maria, que depenia de l’abadia de Sant Esteve del Monestir, era ja esmentada el 991.
congost de la Guillera
Congost
Congost, al límit del Conflent i del Rosselló, dit també gorja de la Bau, per on la Tet travessa els contraforts dels Aspres.