Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
pas d’Escales
Vista del pas d’Escales
© Fototeca.cat
Congost
Congost que forma, a la Ribagorça, la Noguera Ribagorçana en travessar la serra de Sant Gervàs, aigua avall del Pont de Suert, fins a Sopeira (és anomenat també congost de Sopeira
), on hi ha el monestir d’Alaó.
Forma el límit entre les valls altes del riu i la Terreta, i fins a la construcció de la pista d’Escales hom guanyava aquest pas pel coll de Llastarri 1 300 m alt a l’est, i pel de l’Espina 1 110 m a l’oest El congost, un dels més importants del Pirineu català, ha estat modernament 1955 aprofitat en la seva major part per a la construcció del pantà d’Escales , de l’ENHER, d’uns 10 km de llargada la resclosa té 125 m d’alçada, la seva capacitat és de 152 milions de m 3 i la potència installada és de 45 000 kW
pas de Codella
Congost
Congost obert pel riu Fluvià a través d’un dic basàltic, que comunica la plana d’en Bas amb la d’Olot (Garrotxa), per on passa la carretera d’Olot a Sant Feliu de Pallerols.
pas de les Devotes
Congost
Congost per on el Cinca deixa les valls de capçalera (Bielsa i Gistau) i penetra a la depressió central de Sobrarb (Aragó).
la Lleberola
Congost
Congost de l’Ebre, entre els termes de Mequinensa (a la dreta) i de Fraga (a l’esquerra), al Baix Cinca, actualment negat pel pantà de Mequinensa.
Era un dels passos més perillosos en l’antiga navegació per l’Ebre, a causa dels ràpids i de la poca profunditat Hi desemboca, per la dreta, la vall de la Lleberola , del terme de Fraga, que davalla dels plans de Cardell
engorjat del Bosc del Quer
Congost
Congost dels municipis de Montagut i Oix i la Vall de Bianya (Garrotxa).
estret de Mont-rebei
L’estret de Mont-rebei
© Xevi Varela
Congost
Congost que obre la Noguera Ribagorçana, aigua avall del poble de Mont-rebei
, a través de les duríssimes calcàries del Montsec.
Se situat entre el Pallars Jussà Sant Esteve de la Sarga i la Noguera Àger, a l’E, i la Baixa Ribagorça Viacamp i Lliterà, a l’W De gran espectacularitat, té 7 km de llargada i uns 500 m de profunditat, amb parets molt dretes El pantà de Canelles ha fet pujar el nivell hídric Intransitable fins el 1924, hom construí un corriol al vessant dret, però no és obert al trànsit rodat
congost d’Ovarra
El congost d’Ovarra, obert per l’Isàvena al N de la comarca
© Fototeca.cat
Congost
Pas estret per on l’Isàvena fendeix les serres interiors dels Prepirineus meridionals que separen el municipi de les Paüls i del de Beranui (Ribagorça).
Les serres de Vallabriga a la dreta i del Cis formen un anticlinal de calcàries i dolomies molt resistents part damunt dels 1500 m alt, redreçades durant el cretaci superior, que domina les margues eocèniques de la Baixa Ribagorça Entre Alins d’Isàvena i Ovarra el riu s’hi encaixa amb tanta dificultat, que la carretera de Benavarri a Vilaller, que el remunta, hi ha restat deturada fins els anys 1970
rua de la Llosa de Cavall
Congost
Congost obert pel Cardener, entre les serres de Guilanyà i de Busa, a l’esquerra, i el pla de Ricard i la serra d’Encies, a la dreta, al límit S de la vall de Lord, dins el municipi de Navès (Solsonès).
estret de Ventamillo
Congost
Congost llarg (4 km) i estret obert per l’Éssera entre la serra de Gia i la muntanyeta de Gavàs, que limita pel S la vall de Benasc (Ribagorça).
S'inicia prop del poble del Ru és conegut també amb el nom de congost del Ru Es troba tot ell dins el municipi de Castilló de Sos A la sortida, s’inicia el terme de Seira, dins el sector actualment aragonès de l’antic comtat de Ribagorça
estret de Bodelquer
Congost
Congost del riu d’Oix (Garrotxa), entre el Montmajor i el Taió, que separa la vall del Bac —capçalera d’aquell riu— de Sant Miquel de Pera.