Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
Son Calderó
Caseria
Caseria (43 h agl i 237 h diss [1970]) del municipi de Felanitx (Mallorca ), al NW de la ciutat, al límit amb el terme de Porreres.
Sonarrossa
Caseria
Caseria del municipi de Sencelles (Mallorca ), prop de Biniali; el nom recorda l’antic terme musulmà de Canarrossa
.
sa Serra
Caseria
Caseria (88 h diss [1960]) del municipi de Llubí (Mallorca), al S de la vila.
ses Covetes
Caseria
Caseria de la marina de Campos (Mallorca), vora un promontori que separa la platja des Trenc i l’arenal de sa Ràpita (en total, 5 km de platges).
Sorgí a la segona meitat del s XIX com a centre d’estiueig de famílies de Campos Porreres i Montuïri, en terres de l’antiga possessió de Torremarina Hi ha unes pedreres que foren emprades per a la construcció de les muralles de Palma
es Carril
Caseria
Cala
Caseria i cala (anomenada també cala des Carril) del municipi de Llucmajor (Mallorca), a la costa meridional, entre el cap Blanc i cala Beltran.
s’Estanyol
Caseria
Caseria del municipi de Llucmajor (Mallorca), situada a la costa, a l’est de la punta Plana.
Forma, juntament amb els pròxims nuclis de Can Mandana i de sa Ràpita del terme de Campos un centre de turisme i estiueig
Biniarroi
Caseria
Caseria (29 h [1960], biniarroiers
), del municipi de Mancor (Mallorca), situat a 500 m d’altitud, al nord-oest del poble.
Biniagual
Caseria
Caseria del municipi de Binissalem (Mallorca), a la carretera de Sencelles.
Sant Vicent
Caseria
Caseria i centre turístic del municipi de Pollença (Mallorca), al N del terme, vora la profunda cala de Sant Vicent, oberta a la costa septentrional de l’illa, entre els promontoris de la punta de les Coves Blanques (extrem de la serra de Sant Vicent, que culmina a 480 m alt.), i el morro de Bóquer (format per la serra del Cavall Bernat), a ponent de la península de Formentor.
És la continuació dins la mar de la vall de Sant Vicent , que procedeix de Pollença El nucli turístic és establert al voltant de les tres petites cales cala de les Barques, cala Clara i cala Molins, les dues darreres separades pel promontori de la Torre o punta dels Ferrers que formen la colàrsega de la cala Fins a mitjan segle XX hi havia un petit nucli de pescadors, visitat i pintat per diversos artistes entre els quals Anglada i Camarasa, Cittadini i Montenegro, que s’hi installaren, Bagaria, Rusiñol, Sorolla, Llorenç Cerdà a partir del 1950 esdevingué un important centre turístic el 1970…