Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
el Pasteral
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria del municipi de la Cellera de Ter (Selva), a la dreta del Ter, a la sortida del congost del Pasteral.
Aprofitant aquest congost, es construí el pantà del Pasteral
Ramió
Caseria
Caseria disseminada del municipi de Fogars de la Selva (Selva), a la capçalera de la riera de Ramió, que aflueix a la Tordera per la dreta, aigua amunt de la seva confluència amb la riera d’Arbúcies.
De l’església parroquial de Sant Andreu depèn l’antic santuari de la Serra
Rambla Seca
Caseria
Caseria (81 h agl [1981]) del municipi de Cortes de Pallars (Vall de Cofrents), a l’esquerra del Xúquer, aigua avall de la vila, a la confluència amb la rambla de Los Gallegos.
Hi ha la central elèctrica de Rambla Seca , que enllaça, per un canal subterrani, amb la de Millars
el Ral
Caseria
Caseria del municipi de Cortes de Pallars (Vall de Cofrents), a la vall de la rambla del Ral (o d’El Real), afluent, per l’esquerra, del Túria, que neix a la serra de Martés.
l’Empalme
Caseria
Caseria del municipi de Maçanet de la Selva, al límit amb el de Maçanes.
Format al voltant de l’estació de ferrocaril dita actualment de Maçant-Maçanes pupularment, l’Empalme , entroncament ferroviari de les línies de Barcelona-Portbou per Granollers i per Mataró, que forma el límit septentrional del “vuit català”
la Llàcua
Caseria
Caseria del municipi de Morella (Ports), a 1 069 m alt., al sector meridional del terme, 11 km al sud de la ciutat.
L’església, dedicada a santa Llúcia, havia depès de la parròquia de Salvassòria
Castanyet
Caseria
Caseria del municipi de Santa Coloma de Farners (Selva), a l’esquerra de la riera de Castanyet
, que neix a Santa Creu d’Horta i aflueix per l’esquerra a la riera de Santa Coloma.
la Pobleta del Riu
Caseria
Caseria del municipi de Morella (Ports), a l’W de la ciutat, a la vall del Bergantes, vora el límit amb el terme de Forcall.
el Plantadís
Caseria
Caseria del municipi de la Cellera de Ter (Selva), a l’W del poble, als vessants obacs de la muntanya de Sant Gregori (1.093 m), damunt el congost del Pasteral, pràcticament deshabitada.