Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
Roquer
Caseria
Caseria del municipi de l’Ampolla (Baix Ebre), al pla del Burgar, al SW del poble.
el Pasteral
Pont sobre el Ter al sector del Pasteral (Cellera de Ter, Selva)
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria del municipi de la Cellera de Ter (Selva), a la dreta del Ter, a la sortida del congost del Pasteral.
Aprofitant aquest congost, es construí el pantà del Pasteral
la Palma
Caseria
Caseria del municipi de l’Aldea (Baix Ebre), vora el canal de l’esquerra de l’Ebre, davant d’Amposta.
Ramió
Caseria
Caseria disseminada del municipi de Fogars de la Selva (Selva), a la capçalera de la riera de Ramió, que aflueix a la Tordera per la dreta, aigua amunt de la seva confluència amb la riera d’Arbúcies.
De l’església parroquial de Sant Andreu depèn l’antic santuari de la Serra
l’Empalme
Caseria
Caseria del municipi de Maçanet de la Selva, al límit amb el de Maçanes.
Format al voltant de l’estació de ferrocaril dita actualment de Maçant-Maçanes pupularment, l’Empalme , entroncament ferroviari de les línies de Barcelona-Portbou per Granollers i per Mataró, que forma el límit septentrional del “vuit català”
horta de l’Assut
Caseria
Partida
Partida i caseria del terme municipal de Tivenys (Baix Ebre), situats a la vora esquerra de l’Ebre, prop de l’assut de Xerta, on comença el canal de l’esquerra de l’Ebre.
la Font de Quinto
Caseria
Santuari
Caseria i santuari (la Mare de Déu de la Font de Quinto) de l’entitat municipal descentralitzada de Campredó (Baix Ebre), a l’esquerra de l’Ebre, 2 km a l’E del nucli de Campredó.
Castanyet
Caseria
Caseria del municipi de Santa Coloma de Farners (Selva), a l’esquerra de la riera de Castanyet
, que neix a Santa Creu d’Horta i aflueix per l’esquerra a la riera de Santa Coloma.
Ponç
Caseria
Masia
Masia i caseria del municipi de l’Ametlla de Mar (Baix Ebre), a l’antiga carretera de Barcelona a València, a l’esquerra del torrent del Pi.
el Plantadís
Caseria
Caseria del municipi de la Cellera de Ter (Selva), a l’W del poble, als vessants obacs de la muntanya de Sant Gregori (1.093 m), damunt el congost del Pasteral, pràcticament deshabitada.