Resultats de la cerca
Es mostren 65 resultats
Santa Quitèria
Ermita
Caseria
Ermita i caseria del municipi d’Almassora (Plana Alta), a l’esquerra del Millars, aigua amunt de la vila, on hi ha el pont de Santa Quitèria, a la carretera de Barcelona a València.
Durant la guerra del Francès serví d’hospital de sang
la Pelejaneta
Caseria
Caseria del municipi de la Vall d’Alba (Plana Alta), al NW del terme, prop del mas de la Pelejana i a l’E de la rambla de la Viuda.
el Pasteral
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria del municipi de la Cellera de Ter (Selva), a la dreta del Ter, a la sortida del congost del Pasteral.
Aprofitant aquest congost, es construí el pantà del Pasteral
el Parral
Caseria
Caseria del municipi de la Serra d’en Galceran (Plana Alta), situat al NW de la vila.
el Quartico
Caseria
Partida
Partida i caseria del municipi de Bell-lloc del Pla (Plana Alta), a l’extrem oriental del terme, a la capçalera de la rambla del Quartico (límit amb el terme de Vi- lanova d’Alcolea), afluent, per la dreta, de la rambla de les Coves.
els Pujols
Caseria
Caseria del municipi de la Serra d’en Galceran (Plana Alta), a l’esquerra de la rambla Carbonera, dividit entre els Pujols de Dalt i els Pujols del Mig i els Pujols de Baix
.
Ramió
Caseria
Caseria disseminada del municipi de Fogars de la Selva (Selva), a la capçalera de la riera de Ramió, que aflueix a la Tordera per la dreta, aigua amunt de la seva confluència amb la riera d’Arbúcies.
De l’església parroquial de Sant Andreu depèn l’antic santuari de la Serra
les Ramblelles
Caseria
Caseria del municipi de la Vall d’Alba (Plana Alta), al N del poble.
la Correntilla
Caseria
Caseria del municipi de San Juan de Moró (Plana Alta), a l’esquerra de la rambla de la Viuda, prop del pantà de Benadressa.
l’Empalme
Caseria
Caseria del municipi de Maçanet de la Selva, al límit amb el de Maçanes.
Format al voltant de l’estació de ferrocaril dita actualment de Maçant-Maçanes pupularment, l’Empalme , entroncament ferroviari de les línies de Barcelona-Portbou per Granollers i per Mataró, que forma el límit septentrional del “vuit català”
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina