Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
Sant Sebastià
Església
Caseria
Església i caseria del municipi de Castellar de la Ribera (Solsonès), dins el terme de Clarà, prop de Pinell de Solsonès.
Sant Lleïr de la Vall d’Ora
Caseria
Església
Caseria, església i hotel (810 m alt.) del municipi de Navès (Solsonès), al N del terme, sota els cingles de Busa, a l’esquerra de l’aigua d’Ora, al centre d’una ampla vall que domina, al SE, l’església parroquial de la Móra i, al SW, la de la Selva.
el Pasteral
Pont sobre el Ter al sector del Pasteral (Cellera de Ter, Selva)
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria del municipi de la Cellera de Ter (Selva), a la dreta del Ter, a la sortida del congost del Pasteral.
Aprofitant aquest congost, es construí el pantà del Pasteral
els Quadrells
Vista general dels Quadrells
© CIC-Moià
Caseria
Caseria i antiga quadra del municipi de la Molsosa (Solsonès), vora el límit amb el terme de Calonge de Segarra (Anoia).
Ramió
Caseria
Caseria disseminada del municipi de Fogars de la Selva (Selva), a la capçalera de la riera de Ramió, que aflueix a la Tordera per la dreta, aigua amunt de la seva confluència amb la riera d’Arbúcies.
De l’església parroquial de Sant Andreu depèn l’antic santuari de la Serra
el Ramblar
Caseria
Partida
Caseria i partida (camp del Ramblar) del municipi d’Oriola (Baix Segura), al límit amb el de Redovà, vora la rambla de Favanella.
Raiguero de Bonança
Caseria
Caseria del municipi d’Oriola (Baix Segura), a ponent de la ciutat, conurbada amb Bonança.
Més a ponent de La Aparecida, vora la ratlla de Castella, hi ha la caseria de Raiguero de Ponent o de Arriba
Escorratell
Caseria
Caseria del municipi d’Oriola (Baix Segura), a l’esquerra del Segura, aigua avall de la ciutat.
La séquia d’Escorratell , que s’inicia a l’assut d’Almoradí, rega 300 ha del terme de Redovà
l’Empalme
Caseria
Caseria del municipi de Maçanet de la Selva, al límit amb el de Maçanes.
Format al voltant de l’estació de ferrocaril dita actualment de Maçant-Maçanes pupularment, l’Empalme , entroncament ferroviari de les línies de Barcelona-Portbou per Granollers i per Mataró, que forma el límit septentrional del “vuit català”