Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
el Mas de Guillem
Caseria
Caseria del municipi de Gavet de la Conca (Pallars Jussà), situada a la capçalera del riu de Conques, al peu del Montsec, sota l’antic monestir de Bonrepòs.
Formava part de l’antic terme de Sant Salvador de Toló
Malvet
Caseria
Caseria del terme de Santa Cristina d’Aro (Baix Empordà), 2 km al N del cap del municipi.
Hom hi ha construït una urbanització
Molinos
Caseria
Caseria del municipi de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà), a la vall Fosca, a l’esquerra del Flamisell.
Hi ha la central hidroelèctrica de Molinos , d’una potència installada de 13 500 kW i una producció mitjana de 35 000 000 de kWh, construïda el 1916 és alimentada a través d’un canal subterrani procedent de Cabdella
Miravet
Caseria
Masia
Masia (973 m alt.) i caseria del municipi de Castell de Mur (Pallars Jussà), a l’W del castell de Mur.
Té una església dedicada a sant Jaume
el Mesull
Caseria
Caseria (1 249 m alt.) del municipi de Sarroca de Bellera (Pallars Jussà), situada al S de Manyanet (parròquia de la qual depèn), a la dreta del riu de Manyanet.
Mereia
Caseria
Caseria del municipi de Gavet de la Conca (Pallars Jussà), dins l’antic terme de Sant Salvador de Toló, al peu de la serra de Bonrepòs, a la capçalera del riu de Conques.
Vilanoveta
Església
Caseria
Caseria i església del municipi de Conca de Dalt (Pallars Jussà), fins el 1969 del d’Hortoneda de la Conca, dins l’antic terme de Pessonada (dit al segle XIX Pessonada i el Mas de Vilanova), a la dreta del riu de Carreu.
Solduga
Caseria
Caseria disseminada del municipi de Llimiana (Pallars Jussà), al SW de la vila, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, vora el pantà de Terradets.
Terveu
Caseria
Caseria disseminada del municipi de Tírvia (Pallars Sobirà), a la dreta de la Noguera de Vallferrera, davant la confluència amb el riu de Glorieta.
Terrassa
Caseria
Caseria del municipi de Gavet de la Conca (Pallars Jussà), fins el 1970 del de Sant Serni, situat al NE del poble, 1km a l’esquerra del riu de Conques.
El lloc és esmentat ja al s XIV