Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
Patiràs
Església
Caseria
Caseria (20 h diss [1960]) i església del municipi de Biar (Alt Vinalopó), al sector septentrional del terme, prop de la carretera a Banyeres.
es Palmer
Caseria
Possessió i caseria del municipi de Campos (Mallorca), al sud de la vila, prop del balneari de Sant Joan de la Fontsanta.
Hi havia hagut un baixador del ferrocarril de Palma a Santanyí La possessió fou el centre del marquesat des Palmer
Punxuat
Caseria
Caseria del municipi d’Algaida (Mallorca), al S de la vila, al peu del puig de Galdent.
es Port de Valldemossa
Caseria
Caseria del municipi de Valldemossa (Mallorca), situat a la costa, a ponent de la vila.
es Port des Canonge
Caseria
Caseria del municipi de Banyalbufar (Mallorca), a la costa, al límit amb el municipi de Valldemossa.
colònia de Santa Eulàlia
Caseria
Caseria del municipi de Saix (Alt Vinalopó), al límit amb el de Villena.
es Rafal de Planícia
Caseria
Possessió, torre i caseria de Banyalbufar (Mallorca), al SW de la vila, al peu de la mola de Planícia, dominant la costa.
sa Porrassa
Caseria
Caseria del municipi de Calvià (Mallorca), prop de la costa, al SW de les urbanitzacions de Palmanova, de Magaluf i de sa Torre Nova de sa Porrassa, aquesta darrera, damunt el promontori (punta de sa Porrassa o de Pasqual Martí) que corona la torre nova de sa Porrassa (acabada de construir el 1616).
Al S d’aquesta punta, enfront de la cala de Magaluf, hi ha l' illot de sa Porrassa 36 m alt, on hi havia una altra torre, enrunada
Cala Santanyí
Caseria
Caseria i centre d’estiueig de la costa oriental de Mallorca, al municipi de Santanyí, en una cala a l’est de Cala Figuera, prop d’on fou bastida el 1663 la torre Fesa o Nova.
Cala Morlanda
Caseria
Caseria de la costa oriental de Mallorca, al municipi de Manacor, al sud de Cala Moreia.
El 1991, juntament amb aquesta, tenia 649 h Hi ha el jaciment paleontològic de Cala Morlanda , ric en restes fòssils de l’artiodàctil endèmic Myotragus balearicus i Mmahonensis trobades en antics reompliments càrstics del Pliocè-Plistocè, és a dir, d’una antiguitat compresa entre els 5,2 milions d’anys i els 10 000 anys