Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Santa Llúcia de Trenteres
Caseria
Caseria del municipi de Santa Pau (Garrotxa), al NE del volcà de Santa Margarida de la Cot.
El santuari de Santa Llúcia , que depèn de la parròquia de Santa Pau, era dedicat abans a sant Simplici i a sant Eudald s’hi celebra un aplec anual
Santa Llúcia
Caseria
Caseria i zona residencial del municipi de Dénia (Marina Alta), a 2,5 km de la ciutat, al voltant de l’ermita de Santa Llúcia
.
Santa Llúcia de Sobremunt
Caseria
Caseria del municipi de Sobremunt (Lluçanès), de caràcter disseminat, al NE del terme.
Fou bastida el 1407, sota l’advocació de santa Llúcia i santa Quitèria, i refeta el 1720 És molt popular a la comarca Ha estat anomenada erròniament Santa Llúcia del Quer per confusió amb la capella homònima de Prats de Lluçanès
la Llàcua
Caseria
Caseria del municipi de Morella (Ports), a 1 069 m alt., al sector meridional del terme, 11 km al sud de la ciutat.
L’església, dedicada a santa Llúcia, havia depès de la parròquia de Salvassòria
Quintanes
El mas de les Quintanes, a les Masies de Voltregà
© Fototeca.cat
Caseria
Masia
Caseria i masia del municipi de les Masies de Voltregà (Osona), al sector nord-oriental del terme.
És esmentada ja el 1116 i té prop seu una església vinculada, com el mas, a la llegenda dels sants màrtirs de Vic, Llucià i Marcià Ha estat adquirida modernament per una entitat bancària que té cura de la seva explotació i fa servir el casal per a la celebració de cursets i trobades de formació agrícola i professional en general
les Esplugues
Caseria
Caseria abandonada, edificada en una balma, del municipi de Mur, des del 1972 pertanyent al Castell de Mur (Pallars Jussà), al sud de Santa Llúcia de Mur.
L’església, dedicada a la Mare de Déu del Roser, quedà destruïda el 2018 després d’una gran esllavissada
la Rubiola
La caseria de Rubiola forma un agrupament de cases a ponent del terme de Veciana
© Fototeca.cat
Caseria
Masia
Església
Masia, església dedicada a Santa Llúcia, del segle XVI, i caseria del municipi de Veciana (Anoia), a l’W del terme, al límit amb la Segarra, dins l’antic terme de Montfalcó Gros.