Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Santa Llúcia de Paüls
Església
Església romànica del municipi de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà), a la vall Fosca, dins l’antic terme de Paüls de Flamisell, entre aquest poble i el Flamisell.
Santa Fe dels Solers
Església
Antiga església d’origen preromànic del municipi de Sant Climent Sescebes (Alt Empordà), actualment enrunada, al sector septentrional del terme, a l’esquerra de la riera d’Anyet, prop del mas Solers.
el Forn del Vidre
Església
Masia i antiga església (Sant Martí o la Trinitat) del municipi de la Jonquera (Alt Empordà), al nord del terme, a la confluència del torrent del Forn del Vidre, afluent de capçalera del Llobregat d’Empordà.
patriarcat de Constantinoble
Església
Dignitat i territori jurisdiccional del cap espiritual de l’Església ortodoxa, amb seu a Constantinoble.
L’antiga Bizanci fou evangelitzada molt aviat, bé que l’atribució tradicional a l’apòstol sant Andreu sigui llegendària segle VI Quan, el 330, es convertí en capital de l’Imperi i rebé el nom de l’emperador Constantí, el seu bisbe fou sostret a la jurisdicció del metropolità d’Heraclea de Tràcia, del qual depenia El concili I de Constantinoble 381 li reconegué cànon 3 el primer lloc després de la seu romana, en tant que “nova Roma” El concili de Calcedònia 451 li atribuí cànon 28 la jurisdicció damunt Tràcia, Àsia i el Pont i li reconegué també cànons 9 i 17 el dret d’última apellació Al…
Santa Maria
Santa Maria de Vilamacolum
JoMV
Perolet
Caseria
Església
Caseria i església (Sant Feliu) del municipi de Gavet de la Conca (Pallars Jussà), fins el 1970 del de Sant Salvador de Toló, situada al vessant oriental de la serra de Campanetes.
patriarcat de Moscou
Església
Dignitat i jurisdicció territorial del cap espiritual de l’Església russa.
La seu de Moscou, metropolitana des del 1448 i autocèfala des del metropolita Teodosi 1461-65, fou erigida en patriarcat el 1589, pel patriarca de Constantinoble Jeremies, en la persona del metropolita Job, culminació del procés que portà a la formulació, al segle XVI, per part de Filoteu de Pskov, de la concepció de Moscou com a tercera Roma la primera, la dels papes, havia caigut a causa de les heretgies la segona, Constantinoble, a causa de la unió amb Roma en el concili de Florència Mort el patriarca Adrià 1690-1700, contrari a les reformes de Pere el Gran, aquest impedí l’elecció d’un…
Santa Maria de Colera
Vista de Santa Maria de Colera
JoMV
Església
Església romànica del municipi de Rabós (Alt Empordà).
Santa Maria de Colera és situada uns 200 m a ponent del monestir de Sant Quirze de colera Va ser la parròquia de la població que vivia escampada dins el terme del cenobi de Sant Quirc En l’acta de consagració del 1123 es parla del trasllat al monestir de Sant Quirc d’un altar dedicat a Santa Maria que es trobava a l’esglesiola fundada davant les portes del monestir És a dir, que abans del 1123 ja existia un petit temple sota l’advocació de la Mare de Déu, el qual aquest any es començà a reconstruir, i d’aquí la necessitat de traslladar-ne l’altar Interior de Santa Maria de Colera JoMV És un…
Sant Joan de Bauçols
Església
Antiga església, actualment arruïnada, del municipi d’Albanyà (Alt Empordà), encinglerada a 902 m alt. als contraforts orientals del puig de Bassegoda, dominant la vall de la Muga.
És esmentada ja el 1413 sota l’advocació de santa Maria la imatge fou també anomenada Mare de Déu dels Corbs , que fou substituïda per la de sant Joan, i hom hi feia un aplec el dia del sant Depenia de la parròquia de Corsavell Arruïnada al començament del segle XX, la imatge de la Mare de Déu dita també de la Paloma pel seu color blanquinós fou portada a la parròquia de Llorona, on fou cremada el 1936
Vilanoveta
Església
Caseria
Caseria i església del municipi de Conca de Dalt (Pallars Jussà), fins el 1969 del d’Hortoneda de la Conca, dins l’antic terme de Pessonada (dit al segle XIX Pessonada i el Mas de Vilanova), a la dreta del riu de Carreu.