Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
Sant Feliu de la Garriga
Església
Església del municipi de Viladamat (Alt Empordà), al S del terme, al peu del puig de Segalà (179 m).
Esmentada ja l’any 1060 dins el comtat d’Empúries, l’església que hom conserva, iniciada aquest segle el campanar quadrat és obra del s XIII, és un notable exemplar romànic, molt malmès fou la primitiva parròquia de Viladamat i el 1823 hom prohibí definitivament que s’hi celebressin cultes a causa del seu mal estat Al seu costat s’aixeca el castell de la Garriga, senyorejat pels Santfeliu, que al s XIV passà als Vilarig i, més tard, als Jafre, als Gallard i als Margarit, de Castell d’Empordà, marquesos d’Aguilar Al s XVII fou totalment refet com a casal fortificat Fou novament danyat el 1640…
Sant Daniel de Palou
Església
Antiga església del municipi de Sant Joan de Vilatorrada (Bages), coneguda des del 1114 i anomenada també de Sant Andreu el 1331.
En romanen escasses ruïnes al puig de Sant Daniel i una capella moderna s XVIII dedicada a sant Daniel al mas Canals Vell, situat prop d’aquest puig
Sant Cristòfol de Figuera
Església
Església romànica del municipi de Sant Mateu de Bages, vora la masia de Figuera, a l’oest del poble, damunt la serra de Castelltallat, a la capçalera de la vall del Puig.
Puig-ermengol
Església
Antiga església (Sant Martí) i lloc del municipi de Santa Maria d’Oló (Bages), sufragània de la de Sant Feliu (o Feliuet) de Terrassola, que rebé més tard el nom de Llosacorba, a l’extrem nord-oriental del terme.
Esmentada ja el 1136, l’església, enrunada i sense culte des del començament del s XX, fou desmuntada el 1975 i les pedres sobretot l’absis romànic aprofitades per a restaurar la parroquial de Sant Feliuet
Santa Fe dels Solers
Església
Antiga església d’origen preromànic del municipi de Sant Climent Sescebes (Alt Empordà), actualment enrunada, al sector septentrional del terme, a l’esquerra de la riera d’Anyet, prop del mas Solers.
Santa Creu de Palou
Església
Església sufragània de la parròquia de Mura (Bages), antic centre d’un veïnat de masies, avui deshabitades, en terreny boscós, drenat per la riera de Santa Creu, afluent per l’esquerra del Llobregat, al límit dels municipis de Mura i el Pont de Vilomara i Rocafort.
El temple, romànic s XI, avui en ruïnes, fou possessió de Sant Cugat del Vallès
la Sala
Església
Església i masia, del municipi de Sant Mateu de Bages, al NE del terme (600 m alt.).
L’església és d’un estil romànic tardà, amb l’absis situat a ponent, on fou venerada una imatge gòtica de la Mare de Déu El gran casal, en ruïnes, serva el record i justifica el topònim de l’antiga domus , documentada des del s XII
el Rapte
Església
Església de la ciutat de Manresa aixecada en el solar de l’antic hospital i capella de Santa Llúcia, al lloc on segons tradició Ignasi de Loiola, el 1522, en tornar de Montserrat, tingué un rapte místic que durà vuit dies.
S'hi aixecà una primera capella al principi del s XVII, que fou reformada el 1833 i refeta el 1885 amb l’actual edifici neogòtic, que té com a centre devocional una estàtua jacent en actitud de rapte de sant Ignasi
el Forn del Vidre
Església
Masia i antiga església (Sant Martí o la Trinitat) del municipi de la Jonquera (Alt Empordà), al nord del terme, a la confluència del torrent del Forn del Vidre, afluent de capçalera del Llobregat d’Empordà.
Guals
Església
Masia i església (Sant Jaume de Guals) del municipi de Cardona (Bages), prop del límit amb Sant Mateu de Bages.