Resultats de la cerca

Existia ja el 844, quan fou confirmada la nova possessió al monestir de Sant Pere d’Albanyà El 869 ja pertanyia al monestir de Santa Maria d’Arles Vallespir i tenia la categoria de cella o petita propietat monàstica, regida per monjos el 881 Del segle XIII en endavant fou una parròquia del bisbat de Girona, però en percebia el delme el monestir d’Arles El 1360 tenia també com a titular sant Tiburci

Fou reformada en estil barroc 1603-1700 A l’interior, d’un decorativisme luxuriant, hi collaboraren Jacob Bertessi, Aliprandi i Vicent Garcia la volta és coberta per un gran fresc, obra mestra d’Antonio Palomino 1697-1700, de tema apocalíptic A la façana, més classicista, hi ha escultures de Bertessi, Lleonard Juli Capuç i Felip Coral, i és coronada per un edicle de Bernat Ponç Les pintures i talles de les capelles —obres de Capuç, Boney, Conchillos, Josep Vergara murals de la capella de la Comunió, etc— han estat força malmeses

Era una cella monàstica que l’any 844 pertanyia al monestir de Sant Quirc de Colera Des del 947 consta entre les possessions de SantPere de Rodes, i el 1091 la seva possessió era discutida entre l’abat de Banyoles i el de Rodes Des del segle XIV és esmentada com a església parroquial de provisió del capítol de Girona

Un cippus romà que hi fou trobat diu que el bisbe Atanasi 653-675 consagrà un nou altar per a aquella primitiva basílica l’any setè del seu pontificat L’església actual fou reedificada a partir de la conquesta 1249 i s’hi treballava encara el 1262 És un edifici rectangular amb tres grans arcs apuntats, a manera d’arcs torals al seu interior, per a sostenir un sostre de bigues a dos vessants És precedit d’un atri d’antigues columnes reaprofitades on s’obre la portada de reminiscències romàniques tardanes Té un retaule de la Mare de Déu de la Llet, del s XV, de JMontoliu, el retaule major, de…

Esmentada ja l’any 1060 dins el comtat d’Empúries, l’església que hom conserva, iniciada aquest segle el campanar quadrat és obra del segle XIII, és un notable exemplar romànic, molt malmès fou la primitiva parròquia de Viladamat i el 1823 hom prohibí definitivament que s’hi celebressin cultes a causa del seu mal estat Al seu costat s’aixeca el castell de la Garriga, senyorejat pels Santfeliu, que al segle XIV passà als Vilarig i, més tard, als Jafre, als Gallard i als Margarit, de Castell d’Empordà, marquesos d’Aguilar Al segle XVII fou totalment refet com a casal fortificat Fou novament…

Té tres naus i deambulatori Fou modernitzada en un estil barroc tardà 1783 Molt malmesa el 1936, en restaurar-la es palesà la sobrietat del seu primitiu estil gòtic Hi sobresurt especialment la torre, obra de Joan Baptista Vinyes, el campanar barroc més important de l’art valencià de planta hexagonal 1688-1705, consta de cinc pisos, els quatre primers són de decoració fina i original i el darrer dels quals —del rellotge— de decoració més robusta, amb columnes salomòniques el coronament és en forma de llanternó

Havia estat lloc de moriscs

És esmentada ja el 1413 sota l’advocació de santa Maria la imatge fou també anomenada Mare de Déu dels Corbs , que fou substituïda per la de sant Joan, i hom hi feia un aplec el dia del sant Depenia de la parròquia de Corsavell Arruïnada al començament del segle XX, la imatge de la Mare de Déu dita també de la Paloma pel seu color blanquinós fou portada a la parròquia de Llorona, on fou cremada el 1936