Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
Prunet
Església
Poble del municipi de Prunet i Bellpuig (Rosselló), als Aspres, de població disseminada, centrat en l’església parroquial, romànica, situat a 445 m alt, al vessant septentrional del Montner (782 m alt) i del coll de Fortó (646 m alt), dominant la vall del riu del Bolès.
Es comunica amb la vall de la Canta-rana pel coll de Prunet , al vessant oriental de la qual, vora el termenal dels municipis de Prunet i Bellpuig, Queixàs i Calmella, i dins aquest darrer, hi ha el santuari del Coll
Santa Eugènia
Església
Església i castell del municipi del Soler (Rosselló), a l’esquerra de la Tet, prop del límit amb el terme de Perpinyà.
Sant Aciscle
Església
Antiga església del municipi de Perpinyà (Rosselló), esmentada al s XIII, situada a l’W de la ciutat, entre la Bassa i la Tet, més enllà de l’estació del ferrocarril, al voltant de la qual sorgí un barri residencial habitat per empleats i obrers qualificats.
Santa Margarida de Molars
Església
Antic vilar i església del municipi del Voló (Rosselló), al SE del terme, a la serra de l’Albera.
L’església és un edifici romànic d’una nau s XI-XII
vall de les Croses
Església
Vall del sector oriental del Conflent, a la dreta de la Tet, estesa des del coll de les Arques, dins el terme de Glorianes, fins a la seva confluència amb la riera de Rigardà, entre el castell i l’església de Domanova i el coll de Ternera.
patriarcat de Constantinoble
Església
Dignitat i territori jurisdiccional del cap espiritual de l’Església ortodoxa, amb seu a Constantinoble.
L’antiga Bizanci fou evangelitzada molt aviat, bé que l’atribució tradicional a l’apòstol sant Andreu sigui llegendària segle VI Quan, el 330, es convertí en capital de l’Imperi i rebé el nom de l’emperador Constantí, el seu bisbe fou sostret a la jurisdicció del metropolità d’Heraclea de Tràcia, del qual depenia El concili I de Constantinoble 381 li reconegué cànon 3 el primer lloc després de la seu romana, en tant que “nova Roma” El concili de Calcedònia 451 li atribuí cànon 28 la jurisdicció damunt Tràcia, Àsia i el Pont i li reconegué també cànons 9 i 17 el dret d’última apellació Al…
capella de les Grades
Església
Antiga església parroquial de Marcèvol
, al municipi d’Arboçols (Conflent), del segle XI.
El retaule major, que presideix la imatge de la Mare de Déu de les Grades , obra de Jaume Forner 1527, procedeix del priorat de Marcèvol Segons una tradició, la mare de Lli, el primer successor de Pere com a papa, hi fou enterrada
patriarcat de Moscou
Església
Dignitat i jurisdicció territorial del cap espiritual de l’Església russa.
La seu de Moscou, metropolitana des del 1448 i autocèfala des del metropolita Teodosi 1461-65, fou erigida en patriarcat el 1589, pel patriarca de Constantinoble Jeremies, en la persona del metropolita Job, culminació del procés que portà a la formulació, al segle XVI, per part de Filoteu de Pskov, de la concepció de Moscou com a tercera Roma la primera, la dels papes, havia caigut a causa de les heretgies la segona, Constantinoble, a causa de la unió amb Roma en el concili de Florència Mort el patriarca Adrià 1690-1700, contrari a les reformes de Pere el Gran, aquest impedí l’elecció d’un…
Montalbà de l’Església
Montalbà de l’Església
© Fototeca.cat
Església
Poble del municipi dels Banys d’Arles (Vallespir), situat en un coster, a l’esquerra del riu de Montdony, sota el roc de Sant Salvador (o de Montdony), al voltant de l’església (que conserva un interessant retaule barroc d’Honorat Rigau).
Domina el poble el castell de Montalbà , arruïnat, al roc de Sant Salvador, esmentat ja el 1020, que el comte Bernat I de Besalú donà a la seva muller Toda Passà als vescomtes de Castellnou i en foren feudataris els Serrallonga-Cabrenys El 1313 Beatriu de Serrallonga, vescomtessa de Rocabertí, filla de Bernat Hug de Serrallonga, prestà homenatge al rei Sanç de Mallorca, i dos segles més tard Montdony era encara dels Rocabertí El roc de Montdony ha estat objecte, fins a època recent, d’un culte probablement d’origen pagà hom pujava en processó el 3 de maig pel camí dels Evangelis, que partia…